Viure plenament en valencià és impossible. Com cada 4 de desembre, commemorem el Dia dels Drets Lingüístics. L’Informe de Denúncies de vulneracions de Drets Lingüístics al País Valencià que prepara cada any Escola Valenciana, amb la col·laboració de les entitats i sindicats del país, reflectirà això mateix, que la vulneració dels drets de les persones valencianoparlants continua sent una realitat en 2020.

Enguany, que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha declarat nuls diversos articles del decret de creació i funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, aquesta data pren especial rellevància. De facto, l’oficialitat del valencià deixa d’estar garantida. Amb la qual cosa, les persones valencianoparlants passem a ser ciutadans de segona.

La situació és més greu del que sembla i no només estem parlant de vulneracions perpetuades per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, funcionariat o empreses privades. El setge al valencià està institucionalitzat amb una justícia decidida a aplicar les sentències més restrictives respecte a la nostra llengua.

En connivència amb aquesta secció IV del TSJCV, el Partit Popular i Ciutadans intenta perpetuar el mantra del fet que el castellà, perseguit per la Generalitat, està desapareixent dels carrers. No serà dels nostres carrers.

L’escenari no és el més favorable, però tampoc hem de pecar d’excés de pessimisme. L’hostilitat de la justícia contra el valencià tampoc no ens ha d’impedir veure que la llengua, tot i els entrebancs, continua viva. I el món muixeranguer és un bon exemple de vitalitat lingüística i de convivència.

Fa uns dies coneixíem que El Tempir, L’Associació Cívica per la Llengua d’Elx, premiarà la Muixeranga d’Alacant amb un dels guardons dels VIII Premis El Tempir en la categoria de Sud. Entre altres motius, per ser un exemple de recuperació d’espais per a la valencianitat lingüística.

Les muixerangues són això, exemples de valencianitat lingüística, però també de convivència. Pel seu component cultural i identitari, la sensibilitat per la llengua dins del món muixeranguer és altíssima. Malgrat la gran diversitat que hi ha dins de les colles.

Hem de ser conscients també que aquesta realitat no és la norma. Per això mateix, a les muixerangues tenim un tresor lingüístic que hem de posar en valor, cuidar i promoure.

És meravellosa la tasca d’acollida lingüística que es fa a les colles. Per una banda, per les comissions d’acollida, però també per tota la colla. El caliu que sent una persona nouvinguda, la sensació de formar part d’una entitat, poder contribuir a l’èxit col·lectiu d’alçar figures… I si, a més, aquesta persona no domina la nostra llengua, la muixeranga es converteix en un espai amable en el qual la gent pot entrar en contacte amb el valencià i és més probable que el puga fer seu. En els casos que la persona tinga certs coneixements, el pot practicar i guanyar fluïdesa. En totes les situacions, ix guanyant lingüísticament i la nostra llengua guanya un nou parlant.

El món muixeranguer també fa un bon paper d’inclusió. Independentment que persones nouvingudes parlen valencià o no, entren a formar part d’un espai social molt actiu i molt conscient lingüísticament. És molt important que la gent que és o viu al País Valencià entenga que viure en valencià és un dret i que els nostres drets lingüístics s’han de respectar. També ho és que la gent que arriba nova conega quina és la nostra realitat i entenga per què tenim aquests drets.

Un altre aspecte destacable és la convivència lingüística que impera a les colles. A les colles hi ha de tot, gent de molts indrets i gent que s’expressa en moltes llengües. Tot i ser el valencià majoritari i la llengua vehicular del cent per cent de les colles muixerangueres. A les colles veus a gent castellanoparlant que utilitza el valencià en els espais de la colla. O gent castellanoparlant que, quan parla en representació de la colla, siga la mestra o qui s’adreça a un mitjà de comunicació, ho fa en valencià, la llengua oficial de la muixeranga.

I aquesta realitat de plena convivència, d’inclusió, d’acollida, de respecte i de coneixement mutu s’ha de fer valdre, l’hem de visibilitzar molt més. Perquè la muixeranga és la millor metàfora del que ha de fer la societat valenciana per a la cohesió social i per a la convivència entre comunitats lingüístiques. I perquè puguem fer pedagogia i fem valdre els nostres drets lingüístics, cal que utilitzem aquest exemple per a demostrar que sí que és possible, que diferents llengües poden conviure des del respecte i la diversitat.

En contrast amb el seu model, el de la confrontació, la imposició del castellà i l’intent d’aniquilació de la nostra llengua, ensenyem el nostre, un model de diversitat, de respecte i de convivència.