Benidorm, a la Marina Baixa, és considerada com una destinació massificada turística i urbanísticament. No obstant això, en els anys cinquanta era un lloc interessant des del punt de vista del seu entorn ambiental i de la seua arquitectura.
El canvi en la seua planificació urbanística, a partir de la dècada dels cinquanta, per a convertir-se en un referent turístic internacional, va portar que molts migrants anaren a treballar als diversos establiments hostalers que obrien les portes. Aquest va ser el cas de Fina Sebastián, del Villar del Arzobispo, que va estar empleada als anys seixanta al desaparegut Hotel La Garita. Ella, als seus vuitanta-sis anys, encara conserva fotografies d’aleshores i recorda amb il·lusió aquell temps de joventut en el qual era lliure i feliç treballant, com a cambrera de pis, en l’esmentat establiment malgrat les llargues jornades laborals.
Testimoni d’aquella transformació de la ciutat són les paraules del que fóra redactor de El Mercantil Valenciano, Eduardo Buil (València, 1898–1973), que reflexionava en l’agost del 1971 a un article de la revista Valencia Atracción de la ‘Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo’, sobre com els canvis urbanístics estaven fent desaparéixer la seua imatge històrica i el seu entorn: «El que no haya visto Benidorm desde hace quince años y lo visite ahora, difícilmente lo reconocerá… lo que fue un poblado de hombres del mar que aún conserva algunas callejas llamadas de pescadores, de Bernia, del Viento, de las Redes y otras que no tardarán en desaparecer… Bosques de rascacielos de doce a veinte pisos [surgidos] de la tierra como por encanto en el breve espacio de unos pocos años. Y la construcción continúa buscando nuevos espacios que antes pertenecieron al campo o a la montaña».
Oportunitats
Buil també feia especial incidència en com Benidorm s’havia convertit en una ciutat turística d’èxit, en la qual convivien persones de tota Europa i es parlaven diverses llengües.
Més enya, donada la dificultat de revertir aquestes actuacions urbanístiques, trobem el Benidorm actual amb destacats valors, com la gran capacitat dels tècnics turístics i professionals hostalers que allí treballen, que ha suposat que fora al llarg de molts anys un important motor econòmic de la Comunitat Valenciana.
De la mateixa manera que aquell poble de pescadors es va convertir en un referent turístic, aquesta crisi econòmica i sanitària ha posat de manifest la fragilitat del sector i planteja la necessitat urgent d’una reconversió per no dependre tan directament d’aquest, sustente de molts llocs de treball i famílies. Per això, caldria potenciar la proposta de l’Ajuntament de Benidorm, sorgida fa alguns anys, de buscar altres alternatives com la creació d’un parc tecnològic de capital mixt en el sòl que el Consell té als voltants de Terra Mítica, per a transformar la localitat en una espècie de Silicon Valley. Entre altres motius pel paral·lelisme amb el solejat clima californià i l’oportunitat que suposa l’alta capacitat hostalera, que podrien atraure professionals estatals i europeus dedicats a les empreses de tecnologia i telecomunicacions.
