Una de les majors alegries que ens proporciona la vida és trobar el que busquem. Diuen que el matemàtic Arquimedes, en descobrir la llei d’empenyiment dels cossos submergits en un fluid, va exclamar «eureka!» (Ho he trobat!). Des d’aleshores, la interjecció s’ha utilitzat per a demostrar alegria per un descobriment. Encara que alguns diccionaris no la reconeixen, com ara l’Alcover-Moll, ens hem passat quasi un any esperant pronunciar-la per a expressar que havíem trobat la vacuna de la covid-19.
Amb la pronunciació de la paraula «eureka», em trobe prop de l’expressió d’algun personatge de tebeo, d’un laboratori o de la indústria farmacèutica. Quan la recorde, em ve a la memòria els «Sobre sorpresa» que compràvem a Estivella, el dia que passava la furgoneta o quiosc ambulant del «Pellero». Del que més gaudia, en obrir aquells sobres, era de trobar-me la revista TBO i de llegir els invents del professor Franz de Copenhaguen, creats per Ramon Sabatés. No sé per què però en vore aquells artefactes, m’entraven ganes de pronunciar la interjecció «eureka».
«Eureka» fa pensar en els laboratoris i en la investigació, un tema que a l’Estat espanyol hem deixat massa temps apartat. Continuem tenint grans investigadores i investigadors però encara necessitem que les administracions aposten més per eixe sector. Potser la pandèmia la superaríem d’una altra manera, si durant anys no haguérem patit la fuga de talents.
Esta setmana pense en la interjecció «eureka» i em ve al cap l’últim llibre de l’escriptora María Amparo Tamarit titulat ‘Entre Mujeres’. Les seues pàgines estan dedicades a les indústries farmacèutiques. Ens relata com estes, a voltes, fan negocis poc ètics amb els descobriments dels fàrmacs. Encara que l’obra va ser escrita abans de la pandèmia, l’argument és actual. Fa uns dies m’ho contava l’autora en la sessió del Club de lectura de la biblioteca d’Albalat dels Sorells. Crec que ja toca que es mire el món dels medicaments de manera diferent. Els països europeus no poden dependre de les indústries privades. Potser caldria pensar en la creació d’una farmacèutica pública que controlara la producció de determinats medicaments d’interés general amb els quals no s’ha de permetre guanyar diners desproporcionadament.
En definitiva, potenciem la paraula «eureka» i sobretot la investigació pública. No deixem que eixa interjecció estiga en mans dels interessos ocults de la iniciativa privada sinó en benefici de la humanitat.
