Parlem

Entre els mesos de març i setembre de 1966 –fa 55 anys–, veié la llum una modesta publicació titulada Parlem. La Veu del Pla de Quart que cal situar a l’origen de la fecunda premsa local i comarcal valenciana que alenà la Transició, i on destacaren la revista L’Horta (1973 i 1978-1982) i el periòdic 7 Dies de la Setmana (1983-1985) –vertaders vivers periodístics per als diaris de major tirada.

D’aquesta manera, Parlem –que tan sols pogué editar dos números– estava impulsada per un grup heterogeni de persones (algunes procedien de la JARC, un dels moviments especialitzats d’Acció Catòlica), entre les quals: Enric Tàrrega, de Xirivella; Alfons Tudela, Josep M. Torrent i Antoni Moreno, de Torrent; Jaume Sobrevela, de Picassent; Vicent Almenar, de Picanya; i Francesc Aguilar, Pep Ferrer i Josep M. Soriano, d’Alaquàs.

Segons constava a l’editorial del primer número, Parlem aspirava a despertar la consciència dels jóvens que vivien «indiferents i d’esquena a tot el que passa entorn», «sense cap mena d’aspiració seriosa», «adormits i feliços pel relatiu benestar que vos rodeja i que envegeu als sinyorets castellanitzats de la capital», que tan sols es mostraven «preocupats pel partit del diumenge del València CF».

En aquest sentit, la publicació volia «furgar en les consciències individuals, aburgesades, tranquil·les i tancades a tot tipus de reflexió», per tal de «trobar una consciència comunitària –local i comarcal– de tota eixa realitat desequilibrada en la que es desenvol la nostra vida». I, a l’efecte, analitzà dos temes d’actualitat: «La immigració al Pla de Quart» i «Problemes econòmics del Pla de Quart».

A banda de fornir els seus lectors/es de materials per al coneixement de la realitat social i laboral, Parlem –de títol molt eloqüent– pretenia també estimular-los culturalment; i per això dedicà diverses pàgines a la creació literària –en prosa i en vers– i a la crítica de llibres com ara Els altres catalans, de Paco Candel, un periodista i escriptor originari del Racó d’Ademús.

Ben mirat, Parlem fou el primer mitjà de comunicació a manifestar una consciència comarcal que permetera la realització d’accions supramunicipals. Un esperit que, quinze anys després, recollí Enric Juan, en demanar –des de les columnes de L’Horta– la fundació d’una «entidad independiente que tienda a iniciar o fomentar actividades de índole científica y cultural». És a dir, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud.