A la faena, fitxem amb l’empremta digital, i ara podem passar minuts intentant que l’aparell ens llija el dit. Tant d’hidrogel ens està esmolant la pell! -comente a una companya i de seguida bufe quan l’alcohol em fa coure una ferida que la vista quasi no detecta però que el tacte troba de seguida.

Esmolar és «gastar (una cosa) a causa d’una fricció contínua. S’havien esmolat els escalons de l’entrada; però també és «fer agut el tall o la punta (d’una ferramenta, d’una arma). Esmolar un ganivet, unes tisores». Així, la mateixa fricció provoca suavitat pel desgast o irritació per l’afilat.

L’esmolador és un ofici antic, encara dissabte passava un home amb la mola lligada a la roda de darrere de la moto, amb el xiulit característic que acompanya el crit de l’oferta. Esmolar ganivets és, definitivament, d’un segle passat. Del segle que ens pertoca l’esmolador navega per les xarxes socials, esmolant converses i provocant ferides.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat, després d’un treball intens, els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella qui recorda en el volum Quart el poder ofensiu quasi letal d’una llengua esmolada «Diu sant Agostí: «Les mans tenen sens armes, però tenen la lengua com a coltell afilada». Guarden-se, donchs, los qui mal dien e sos prohismes difamen que no esmolen com a coltells les sues lengües, que axí com lo cors ab coltell maten, axí ab la mala lengua la fama del prohisme. Diu Salamó en los Proverbis: «la mort e la vida stà en mans de la lengua»».

La situació actual es pot qualificar de moltes maneres: injusta, estranya, desconeguda, esgotadora, terrible... i totes serien vàlides perquè afecta tota la societat i no hi ha solucions ràpides ni senzilles; però el que ocorre a les xarxes, l’ambient que destil·len les suposades tertúlies en els mitjans de comunicació es pot titlar fàcilment d’indecent. Perquè enverinar de la manera que ho fan, donant veu a persones exaltades que no tenen cap mèrit en el discurs, amussar les converses fins a convertir-les en baralles a crits és esmolar la pell d’una societat que està ja molt irritada.

Encara no hem arribat a curar la malaltia i necessitem calma per a resistir i recuperar-nos. Només necessitem tindre esmolats els ganivets de la cuina.