Recentment s’han complit 25 anys de la finalització del rodatge de la pel·lícula Tranvía a la Malvarrosa que es va dur a terme principalment a València, entre el 30 d’octubre del 1995 i el 15 de gener del 1996, dirigida per José Luis García Sánchez.
La cinta basada en l’homònima novel·la del cèlebre escriptor Manuel Vicent ha adquirit, amb els anys, un valor especial per ser el testimoni de la imatge de la ciutat de València d’abans de la transformació sofrida pel boom immobiliari, la Copa de l’Amèrica i la turistificació.
Aquella València dels anys 90, que simula ser la de la dècada dels 50, autèntica i rigorosa amb el seu passat que perdura encara en la memòria de molts de nosaltres. Els evocadors articles i llibres de Vicent sobre temps anteriors duts a la pantalla gran, en el cas de Tranvía a la Malvarrosa es converteix en una finestra a l’arquitectura i els espais quotidians perduts de la nostra ciutat.
Respecte dels edificis amb valor patrimonial, els quals ja no tenen la seua funció original o han sigut transformats inadequadament, trobem a la pel·lícula els interiors del Col·legi Lluís Vives, projectat per l’arquitecte Javier Goerlich Lleó el 1935 i inaugurat el 1954 -que va estar en funcionament fins al 2012-, la plaça Redona (1837) de l’arquitecte Salvador Escrig Melchor, abans de la seua rehabilitació (2007-2012) o el Balneari de Les Arenes amb edificis de les primeres dècades del segle XX de Iranzo y Gutiérrez Soto. Aquest era un dels llocs més icònics de l’oci estiuenc de València, a la platja del Cabanyal, que va sofrir una transformació en hotel (2002-2006) que descontextualitzà les seues construccions històriques.
Per últim, cal esmentar l’interior original de la Presó Model (1887-1903), de l’arquitecte Joaquín María Belda, hui transformada en complex administratiu (2008-2010).
Llocs emblemàtics
En la cinta també podem observar la desaparició d’una part important del comerç tradicional del centre històric que hi havia sobreviscut, fruit del treball de generacions i generacions. Aquest fet no solament és una tragèdia que afecta la imatge de la nostra ciutat, sinó també una pèrdua d’un patrimoni immaterial que toca el nostre teixit social i que caldria preservar.
Aquest és el cas de la «Plateria del Sol» de José Costell, on hui es troba l’ADEIT de la Universitat de València (2000-2001), la «Horchatería El Siglo» a la plaça de Santa Caterina 11, tancada el 2014 -el que va produir la desaparició de gran part del seu característic interior-, la «Casa de los Dulces», fundada el 1953, al carrer Muro Santa Ana, tancada el 2016, i la llibreria de vell del carrer de la Llotja 6. A més, d’altres llocs típics del barri del Mercat com el carrer del Trench, el de la Corretgeria o la plaça de Lope de Vega.
Per tant, una pel·lícula molt recomanable per a tots aquells que volen rememorar la València que ja no està 25 anys després, que hauria de rebre, sens dubte, alguna consideració especial de conservació i difusió per part de la Generalitat Valenciana.
