El dimecres 24 de març s’inaugurarà l’exposició «Muixerangues al Cel» en el Museu Valencià d’Etnologia (es podrà visitar fins al mes de setembre) amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta tradició tan valenciana però encara poc coneguda.
Per a fer possible aquesta exposició ha calgut el treball coordinat d’un gran equip format per tècnics del museu, dissenyadors, muixeranguers i també ha comptat amb la col·laboració de la Federació Coordinadora de Muixerangues. Totes les colles han aportat uniformes, fotos i vídeos. L’exposició mostrarà la passió dels muixeranguers, a través de les tecnologies museístiques més avançades i el disseny més refinat.
Un element emblemàtic i espectacular de l’exposició serà una escultura conceptual, de més de 7 metres d’altura, del famós escultor Artur Heras. Per les seues dimensions no cap en la sala, sinó que s’instal·larà en un dels patis de l’antiga casa de la Beneficència. Per a fer-li lloc, ha calgut esporgar algunes branques d’un gran ficus.
Quan entrem a la sala, el primer que ens cridarà l’atenció seran dos fotografies en blanc i negre de dimensions gegantines. Si ens hi acostem, podrem saber què és la muixeranga i com s’organitza. Les muixerangues són associacions integradores, on es pot apuntar gent de totes les edats, sexes, llengües maternes, classes socials i maneres de pensar. Es destaquen dos conceptes: per una part, la xicalla, la part més visible i important de les figures. Per altra part, la confiança, un sentiment que sorgeix de l’assaig i de les emocions compartides.
En l’exposició també hi haurà una vitrina amb documents i objectes autèntics, cedits per algunes muixerangues, biblioteques i arxius. Serà com un cofre del tresor, però amb la tapa transparent. Hi podrem veure, per exemple, l’autèntic bastó del mestre de la Muixeranga d’Algemesí i documents de més de 100 anys.
La Muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el Ball de Varetes del Forcall tindran un protagonisme destacat. Aquestes tradicions festives tenen diferències evidents en el vestuari, música, coreografia... però també semblances significatives, perquè totes tenen elements de dansa, torres humanes, religió i humor. Per això se les agrupa amb el nom de «muixerangues tradicionals». Aquesta part de l’exposició tindrà l’aspecte d’un museu, perquè la muixeranga és un patrimoni cultural antic, digne de respecte i conservació. Els elements més destacats aquí seran uns maniquins vestits amb els uniformes d’aquestes muixerangues, elevats per damunt del cap dels espectadors, com si formaren part d’alguna torre humana.
La següent part de l’exposició estarà dedicada a la vintena de muixerangues que s’han creat en els últims anys i que han protagonitzat la seua renovació. Aquesta part tindrà una estètica molt moderna, amb les camises de les colles penjades al sostre com les samarretes dels grans jugadors de la lliga americana de bàsquet, llums en moviment i tot de pantalles que bombardejaran l’espectador amb fotografies d’actuacions, dels valors de la muixeranga, del comboi, etc.
En diferents llocs de la sala hi haurà models de figures muixerangueres fets amb ninots de fusta. No es tracta d’una llista exhaustiva, el seu objectiu és mostrar que hi ha diferents figures, cada una amb una forma, una tècnica i una dificultat diferent. L’exposició també tindrà un lloc pensat per a fer-se selfies. Aquí l’espectador es veurà dins d’una pinya, com si estiguera a punt de participar en una torre humana.
A més a més, s’està preparant un catàleg, que no es limitarà a recollir el contingut de l’exposició, sinó que aplegarà més de vint articles que analitzen les muixerangues des de tots els angles possibles (història, actualitat, indumentària, música, etc). Amb els estudis més rigorosos i actuals sobre aquest tema, serà la publicació de referència en els propers anys.
Un element emblemàtic i espectacular de l’exposició serà una escultura conceptual del famós artista valencià Artur Heras.
