La humanitat agonitza entre la vida i la mort -sí, la mort arriba i arribarà encara a moltíssimes persones, per causa de la covid19- i, quan ja fa mesos que sembla que hi ha vacunes que funcionen perfectament, unes quantes empreses farmacèutiques fa l’efecte que estan fent tots els embolics possibles per guanyar diners, i més diners, i encara més, controlant la producció, retardant-la per uns motius o per uns altres -havien promés unes quantitats que ara sembla que no poden fer o que, si les fan, no van on estava previst- i impedint -que això és el que vull remarcar- que la vacuna es puga produir en altres llocs i, així, s’arribe a injectar aquesta pòcima científica a tot el món i es puga superar una crisi sense precendents de la qual, fins que no estarem tots vacunats -i ja veurem què passa amb les noves variants-, no eixirim.

Des de la meua incultura en epidemiologia i en vacunologia i, encara, en moltes més coses -com ara polítiques internacionals, economia mundial i especulació bursàtil-, vaig creure i crec encara que allò millor hauria estat que, els qui han treballat per fer unes vacunes efectives, siguen recompensats fins als límits d’allò imaginable i més -com ara, els Premis Nobel i places i carrers amb els seus noms. També vaig creure que l’establiment de patents -o com es diga, en el camp de la farmàcia-, en aquest cas estaria justificat però, alhora, l’interés general i el bé comú de tota la humanitat -ai, que innocent que sóc!- havia d’estar per damunt de tot això. I, entre altres coses, perquè, inclús permetent que altres cases farmacèutiques amb capacitat per a produir aquestes vacunes, els beneficis econòmics i de prestigi que això reportaria als seus primers creadors, en serien més que suficients. I els estats -des dels més menuts als més poderosos- sembla que no han pogut fer res: no han volgut fer res, per a ser més exactes. Oblidant que, si aquells senyors han arribat a produir les vacunes, en bona mesura es deu al fet que les nostres societats han invertit en ciència, en recerca i en desenvolupament. Aquells senyors s’han format en universitats pagades en part o totalment pels diners públics. I etc.

Sóc, certament, ben innocent: he esperat un gest magnànim que posàs per davant la protecció de les vides humanes i no el negoci despietat. I em pregunte, què pensen fer amb tants diners, aquestes gents, després de morts. M’intriga, mentre el virus segueix campant i emportant-se vides humanes i causant dolor.