Com cada dia, els versos que m’han vingut al cap avui, amb els quals faig parodia mentre m’ocupe de les maniobres higièniques, han estat el romanç «Grandes guerras se publican entre España y Portugal y al conde Flores le llevan de capitán general…». Els he adaptat a «grans batalles es publiquen entre Moncloa i el Pepal, que a Ayuso la col·loquen capitana general...» Dir Pepal al PP és per rimar amb Portugal, com també podran fer-ho xacal, immoral, tribunal, pardal i moltes més. Cal tenir recursos preparats per a la rima.

La batalla és a vida o mort i u dels dos líders ha de morir en la brega. Casado i el seu secretari general, després dels fracassos a Euskadi i Catalunya, no poden sinó matar. Allò d’Andalusia i Múrcia fou gràcies als voxistes, i Madrid ha estat cosa de la demagoga Ayuso (IDA), animant la gent amb promeses de llibertinatge i de més baixades d’impostos. Contràriament, per a l’OCDE s’han d’acabar les rebaixes fiscals. Així que els populars han de reconduir la situació, no atribuint a altres els seus errors. Algú els haurà de dir que no es pot governar amb demagògies i ensenyant el cul.

Per altra part, entenc el disgust dels socialistes, que crec que han d’ensinistrar millor el seu candidat, fent-lo aprendre el temari i repetir-lo amb energia; també entenc que terrejonistes i podemites s’han de recoordinar, proclamant-se més madridistes que ningú, i afinant millor els gorgoritos. La feina que tenen és preparar millor les properes eleccions (2 anys), dedicant-se mentrestant a retreure als populars la mala gestió de la pandèmia, la dolenta situació de la sanitat i l’educació autonòmiques, el retorn de la contaminació al centre de Madrid, el desordre que han sembrat entre la població, confonent llibertat amb llibertinatge i baixada d’impostos amb paradís fiscal. Cal recriminar que Casado «exigisca» que Sánchez pose ordre en els aspectes legals de la pandèmia, quan fins ara Ayuso no ha obeït res mai.

Pel que fa a la plèiade de menjapans comentaristes, periodistes, ideòlegs... soi disant la gauche, algú els hauria d’explicar que la seua feina no és «entendre» els populars, ni els seus paniaguados; encara menys facilitar-los el blanqueig polític i social del seu passat. A què ve fer-los entrevistes, obrir noticiaris amb les seues cares (dures), etc.? Crec fermament que no hem de fer com fan ells sempre que manen, però a l’enemic ni l’aigua!