Fa unes quantes setmanes l’article d’esta columneta es titulava «Enjogassar i envolar-se», en què, a més de tractar el verb relatiu a l’enjogassament, descrivia la distinció entre «volar» i «envolar-se». Com sabem, «volar» és ‘moure’s, desplaçar-se per l’aire una au, un aparell volador’, mentres que «envolar-se» significa ‘anar-se’n volant’, ‘alçar o prendre el vol’, ‘començar o posar-se a volar’. Una lectora, Amèlia, a propòsit d’aquell article, em recordà que un cas semblant ocorre amb el doblet de verbs «portar» i «emportar-se». Opina ella que el valor i l’ús de la forma «emportar-se» sofrix un cert retrocés per la influència del castellà, que no fa la distinció que fem en valencià dels significats precisos dels dos verbs esmentats. I m’impel·lix a escriure sobre eixa parella verbal.

En veritat, crec que els valencianoparlants habituals fem un ús adequat de «portar» i «emportar-se», de manera espontània, però en algun escrit i en alguns parlants que no tenen el valencià com a primera llengua veiem vacil·lacions o supressió en la distinció dels sentits dels dos verbs tractats hui, indubtablement per la interferència del castellà, en què els significats diferenciats que tenen els nostres «portar» i «emportar» s’engloben en el verb «llevar/llevarse». O, segons el sentit, «traer»

«Portar» és molt versàtil, pot significar, entre altres sentits, ‘fer traslladar, transportar, desplaçar alguna cosa’, «Demà et portaré la bicicleta», «El camió portava molta càrrega», ‘anar carregat amb alguna cosa damunt’, «Porta el xiquet al braç», ‘fer anar, controlar’, «Porta els comptes del negoci familiar», ‘conduir, dirigir’, «Porta molt bé el tractor», ‘inducció, incitació‘, «Les males companyies l’han portada a la perdició de les drogues», ‘comportar-se’, «La xiqueta major es porta molt bé, la menuda, no tant».

Altres frases amb altres accepcions del verb «portar» poden ser: «Has portat l’alegria a esta casa», «Mariola porta un vestit molt cridaner».

Per la seua banda, «emportar-se» és ‘portar amb si a algú o alguna cosa traient-lo d’un lloc o conduint-lo cap a una direcció determinada’, «Ja s’han emportat el malalt», ‘llevar o traure, generalment amb violència’, «El vent s’ha emportat la tanca», ‘aconseguir o rebre una cosa determinada’, «S’emportà el primer premi».

Els exemples dels usos del verb «emportar-se», traduïts al castellà, corresponen a «llevar/llevarse». I tot el que hem dit sobre els significats dels verbs «portar» i «emportar-se» és aplicable a la parella verbal «dur» i «endur-se». «Dur» com a verb, és sinònim de «portar» i «endur-se» té el mateix significat que «emportar-se». Exemples: «Porta-li/dus-li la roba a la iaia», «Portes/dus la camisa mal passada», «El cotxe se l’ha emportat/endut Toni», «L’escriptura de la casa se l’ha emportada/enduta Rosella».

Com a exemple de la interferència del castellà en l’ús dels verbs que comentem, tenim els rètols o anuncis que veiem en els establiments de menjar fet per a emportar-se la clientela. Del castellà «Comida para llevar», en alguns comerços de quemenjar podem vore «Menjar per a portar» o «Menjar per a dur». Per a portar o dur a on? El context sempre o quasi sempre ho aclarix, però estaria bé posar «Menjar per a emportar-se» o «Menjar per a endur-se».