Moltes vegades, les aptituds vinculades a les arts són innates en les persones i aquestes poden mostrar una gran capacitat per desenvolupar-les, gràcies a una consolidada experiència. Aquest fou el cas de l’il·lustrador valencià Gerard Miquel (Alaquàs, 1968 – València, 2021), desaparegut fa mig any. Una pèrdua inesperada que ha suposat un ressorgiment i redescobriment de la seua obra, que s’ha traduït en la realització de diversos reconeixements en la seua memòria, com un número especial del fanzine «Kovalski Fly», una conferència a les X Jornades de Còmic de València a la Nau, un mural o una exposició comissariada brillantment per Ivan Garcia Aguado al Castell-Palau d’Alaquàs i impulsada per les seues amigues i amics.
Aquesta gran capacitat de Miquel, amb una llarga trajectòria com a il·lustrador de més de tres dècades, fou la seua contribució a la difusió de la història. Testimoni d’aquest fet foren les diverses publicacions didàctiques que realitzà per al Museu de Prehistòria de València, en coordinació amb les tècniques del centre, Eva Ripollés i Laura Fortea. Però l’obra més destacada, en aquesta mateixa línia, fou la seua primera novel·la gràfica «Yo fui guía en el infierno», editada per Desfiladero Ediciones el 2017. De fet aquest treball obtingué el Premi al Millor Còmic editat eixe any, per part de la Generalitat Valenciana, i el Premi Fantasti’CS al Millor Còmic a les Jornades de Castelló el 2018. En el llibre, Gerard Miquel posà de manifest, una vegada més, la seua gran habilitat per a traslladar relats al còmic i a la il·lustració gràfica, i especialment posar-les al servei de la difusió de la història.
«Yo fui guía en el infierno» està basada en l’homònima i també premiada novel·la històrica, publicada en 2005, de l’escriptor i periodista Fernando Arias (València, 1947), la qual deixà una important empremta en Miquel. La publicació està ambientada a finals del segle XVIII, en la Foia de Castalla, i està protagonitzada pel botànic Antonio José Cavanilles i per un guia local. L’adaptació de Gerard Miquel, que és diferència de l’original pel seu caràcter fantàstic, és una novel·la gràfica molt recomanable, ja que es posa de manifest la utilitat de la il·lustració gràfica com a mitjà de transmissió del coneixement, en aquest cas, de les ciències naturals, l’enginyeria i la literatura. El llibre té interessants valors intel·lectuals, ja que es remarca, a partir del text d’Arias, el fet de com la Il·lustració del segle XVIII, l’educació i la ciència són un mitjà d’escala social i de fer a les persones lliures, enfront de la superstició, la religió i l’analfabetisme dominant en l’Estat espanyol en el moment. I també ens permet un apropament a l’obra de Miquel i al seu professional i metòdic saber fer.
Malauradament, el destí ens deixà sense que hagen pogut veure la llum una gran quantitat d’interessants treballs d’aquesta temàtica que Gerard Miquel haguera pogut publicar, i que l’hagueren consagrat com un dels artistes gràfics valencians més destacats. Malgrat això, ens llegà una obra gràfica extraordinària que viurà per sempre.
