Plaça del Llibre: la constatació d’una triple normalitat

Les Places del Llibre, més enllà del seu impacte econòmic, tenen un important valor simbòlic de reivindicació de la literatura en la nostra llengua i de visibilitat dels nostres autors i autores. En aquest sentit, les Places són la constatació d’una triple normalitat:

• Normalitat literària, perquè mai la nostra llengua ha gaudit de tants ni de tan bons escriptors i escriptores com ara.

• Normalitat editorial, perquè mai hem comptat amb una producció editorial tan ampla ni de tanta qualitat. De fet, la producció editorial en la nostra llengua l’any passat va ser de més de 10.000 títols, un volum que ens situa a un nivell semblant al d’altres llengües europees com el grec o el finés. Parlar de llibres publicats vol dir parlar d’editorials. També en aquest punt tenim una situació com no l’havíem tinguda mai: comptem amb moltes i molt bones editorials.

• Normalitat d’un públic lector. Les Places del Llibre són també la constatació de l’existència d’una ciutadania desitjosa de llegir llibres en la seua llengua. I si tenim lectors és perquè comptem per primera vegada amb una societat valenciana majoritàriament capacitada per a llegir en valencià, una societat alfabetitzada en la nostra llengua. Per això en aquests anys ha estat tan notori el paper dels nostres ensenyants en la recuperació del valencià.

És en els lectors on pensem que hem de centrar els nostres esforços. Recentment Fundació FULL ha fet públic l’estudi d’hàbits lectors al nostre país, un treball ampli en què voldríem detindre’ns en un aspecte: la lectura en valencià.

Què ens diu aquest estudi? Ho apuntarem de manera telegràfica:

• Que respecte d’anys anteriors creix de manera lenta però continuada el nombre de valencians i valencianes que lligen en la nostra llengua. Quasi el 50% dels lectors valencians afirmen llegir en valencià encara que siga de manera ocasional.

• Que aquest creixement és diferent segons les zones geogràfiques. La xifra global de lectura en la nostra llengua ens amaga una realitat molt més complexa: no podem parlar de lectura en valencià sense fer referència a la zona concreta. Per exemple, a la zona Alcoi-Gandia el percentatge de lectors en la nostra llengua arriba al 65% i a la zona d’Alacant se situa en el 36%.

Fa quatre anys la Generalitat Valenciana va posar en marxa el primer Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura, un pla necessari que està a punt de finalitzar. Fa poc, el president Puig va anunciar una segona fase del Pla amb un gran pacte per la lectura. Celebrem la decisió de la Generalitat de continuar fent del llibre i la lectura un dels eixos de la seua política cultural. I pensem que en el nou PVFLL la lectura en valencià hauria de ser el punt de referència que estructurara les accions a dur a terme i que aquestes haurien d’atendre de manera diferent les diferents realitats sociolingüístiques de les nostres comarques. Perquè un poble culte llig en la seua llengua, reconeix els seus escriptors i les seues escriptores i s’enorgulleix de la seua literatura.