«Ens ha sorprès molt positivament com de fàcil ha sigut tornar a fer muixeranga»

Totes formàvem part de l’anterior àrea tècnica. Amb l’eixida de Pau i d’altres membres, nosaltres vam decidir quedar-nos i presentar una proposta de continuïtat basada en el treball en equip perquè cap de nosaltres ens sentíem còmodes amb un lideratge únic, però teníem molta il·lusió i ganes de continuar treballant juntes i per la colla.

Com és treballar així?

Des del principi ens vam adonar que el que ens funcionava era compartir les feines tècniques i el lideratge entre les 6 persones de l’equip, de manera que totes fem un poc de tot. Ha sigut fonamental una bona comunicació entre nosaltres: això ens ha permès prendre decisions de manera conjunta i horitzontal. Per a nosaltres és molt important que no tot el pes recaiga sobre una persona i fer visible que qualsevol membre de l’equip tècnic pot assumir les funcions tradicionals de mestra.

A banda del vostre exemple, quins passos creieu que han de fer les muixerangues per esdevindre més feministes i igualitàries?

En el nostre cas, tota la tècnica està formada per dones: no va ser una cosa triada sinó que va ser resultat de que les persones que vam quedar-nos érem dones. Pensem que aquest fet no necessàriament implica pràctiques més feministes o igualitàries, però nosaltres sí que hem volgut treballar en diluir el poder, horitzontalitzar la presa de decisions. A la Jove ja n’hi havia un treball previ amb perspectiva de gènere gràcies a la Comissió Feminista, eixa feina ha sigut la base del nostre projecte.

Com a mestres, quin creieu que és el punt fort de la colla?

Segurament siga una confluència de diversos factors. Per un costat, gran part de la nostra colla prové dels moviments socials i està molt compromesa i acostumada a treballar cooperativament per un objectiu comú: això ens ha facilitat arribar on estem. D’altra banda com a muixeranga parem especial atenció a la cura i el benestar de la xicalla, intentant que siga una tasca col·lectiva i no només de les famílies. Altra qüestió que pensem que motiva a la gent a quedar-se són una bona acollida i un acompanyament proper a les persones nouvingudes.

Com heu trobat la colla després de l’aturada?

Estem molt contentes amb la resposta de la colla a la represa, els divendres ens trobem entre 40 i 60 persones als assajos i això tal i com estan les coses es una alegria i quasi un privilegi. Tot i que les circumstàncies sanitàries motiven que n’hi hagen moltes baixes d’última hora, això ens està donant l’oportunitat de ser més flexibles per tal d’adaptar-nos i treure endavant els assajos de la millor manera possible. Hem perdut pràctica però ens ha sorprès molt positivament com de fàcil ha sigut tornar a fer muixeranga.

Per l’actuació del vostre 7é Aniversari vau estrenar a plaça el nou ball de la colla. Com va sorgir la idea de crear-lo i com ha estat l’experiència?

Pau Pertegaz sempre havia tingut il·lusió per incorporar un ball al repertori de la Jove. Tenim la sort de comptar amb un músic extraordinari, Pere Ballester, que va acceptar el repte de composar una melodia. Arran de la pandèmia, vam pensar que la creació d’un ball podia ser un projecte engrescador: vam encetar un grup de treball i amb l’ajuda de l’expert en danses tradicionals, Vicent Marín, es va dissenyar una coreografia representativa dels valors de la muixeranga. Aprendre el ball i poder estrenar-lo a la nostra Diada ha sigut molt emocionant.

Com veieu el futur de la Jove? Teniu en ment alguna fita?

Ara mateix no tenim en ment fites tècniques com a tal, creiem que vistes les circumstàncies el més important és consolidar el grup muixeranguer que està venint als assajos. Poc a poc estem recuperant el nostre repertori, incorporant a les persones nouvingudes i gaudint de l’oportunitat que suposa tornar a les places.