No hi ha res més important que tindre clar el camí que volem triar en la vida. Si estem desorientats, difícilment podem estar contents i contentes amb nosaltres. Per eixe motiu, qualsevol preposició que ens oriente m’agrada. Una d’elles és ‘vers’. Tot i que és prou literària, em quede amb ella perquè no sols indica direcció sinó que ens aproxima cap al temps en el qual, aproximadament, passà alguna cosa. Sé que la preposició ‘cap a’ està més viva. Tanmateix, a voltes, m’agrada emprar en els meus textos algun ‘vers’. Potser m’acosta subjectivament a la lírica. Tinguem en compte que la paraula compartix valors amb ‘envers’ i ‘devers’. No resulten preposicions vives, encara que a vegades n’escric la primera.

Un tema que em preocupa des de fa anys és el problema del Sàhara. No entenc si el conflicte camina ‘vers’ la solució. Pareix que no interessa el final. Es preferix silenciar-lo. De fet, el 27 de febrer es complixen 46 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Independent i no ho llegirem en els mitjans de comunicació ni en parlaran els partits. Potser, per eixes raons, és del tot recomanable la lectura del llibre del periodista Vicent García Devís ‘El Sàhara, la terra promesa’. Crec que este corresponsal de Foios suposa un testimoni viu dels conflictes internacionals. És d’eixos professionals que mereixerien un programa propi en la televisió pública. M’alegre que esta setmana presenten l’obra a Meliana.

Un altre ‘vers’ merescut s’ha de dedicar al Partido Popular. Voldríem saber ‘vers’ on va. Un té la sensació que l’actual conflicte no s’ha improvisat en pocs dies. No entenc que Sánchez Ayuso haja sigut durant temps indisciplinada amb els seus dirigents. La respectable vocació de tindre veu pròpia no casa bé amb l’obediència que es deu als dirigents d’una força política. També m’interrogue ‘vers’ on van els negocis dels «germaníssims» Tomás Ayuso o Francis Puig. Posats a calfar-nos el cap, em pregunte com Casado ha intentat resoldre un problema actuant com un principiant al qual se li ha tornat tot en contra. La realitat és que hui tots i totes desitjaríem saber ‘vers’ on caminarà, quan no siga líder del PP.

En definitiva, pensem sempre ‘vers’ volem anar. Emprem la preposició, encara que és literària, ens farà bé. Mirem ‘vers’ on anem i comprovarem si ens allunyem de la felicitat.