L’art pot servir d’espill de la nostra realitat? Esta és la gran qüestió que sobrevola a ‘Hipocondriart’, l’obra que el jove dramaturg i director escènic Borja López Collado pujarà a l’escenari del TEM els propers 23 i 24 d’abril (19.30 hores).
Una peça que, en to tragicòmic, reflexiona sobre la manca d’empatia a la societat contemporània amb l’art com a «radiografia» d’esta mentalitat individualista.
Paula (Gloria Román) ha tingut accés a la cultura des de ben menuda, gràcies a la insistència dels seus pares. Ja adulta, convertida en una jove de sensibilitat fascinant i enorme projecció, inaugura una exposició d’art neofiguratiu a un prestigiós museu. Allà, dos homes creuen les mirades mentre contemplen un dels seus quadres abstractes, ple de significats ocults. Un és el pare de la pròpia artista (Carles Sanjaime), algú que ha projectat els seus desitjos i les seues pors a la pròpia filla. «Això va forjar el seu caràcter reivindicatiu i inconformista», explica López Collado.
«Este pare i esta filla porten a l’esquena una biografia d’absència, d’una evident manca de temps compartit que brolla a l’obra artística. Ella utilitza el llenguatge de la seua pintura per comunicar-se amb un pare que fa temps va abandonar el seu compromís i la seua responsabilitat com a tal».
L’altre home és un xic més jove, Jesús (Bruno Tamarit), que hi és al museu per un motiu molt més fatalista. Mitjançant este personatge, l’autor projecta l’evolució d’un misantrop cap a una mena de Messies modern, que apel·la a la necessitat d’una redempció i una segona oportunitat. ·
«Este kamikaze serà el detonant com a símbol del temps finit perquè el pare prenga consciència de la necessitat de retrobar-se emocionalment amb la seua filla, gràcies als missatges velats que ella ha procurat deixar-li als seus quadres», assenyala el dramaturg valencià, responsable de textos tan aplaudits com SifilítiK.O. o Licantropia i vencedor del Torneig de Dramatúrgia de l’IVC el 2020.
