Un amic em fa un comentari de l’adverbi «debades» i del poc ús que fan l’elitisme lingüístic i les seues influències d’esta veu. Un sector de l’ortodòxia lingüística preferix el vocable «gratis», com s’usa preferentment en el model noucentiste del català oriental, que en alguns diccionaris qualifica «debades» com a dialectal. I com també empra el castellà. «Debades» és el vocable que majoritàriament hem emprat i emprem en la parla valenciana per a denominar ‘en va, inútilment’, «He fet el viatge debades, perquè ja se n’havien anat», «Debades li ho dic: no em fa cas». Però també, i especialment, per a designar el fet de ‘sense pagar o cobrar res, gratuïtament’, «Hem aconseguit debades les entrades per al teatre, me les ha regalat mon tio», «Com que es tracta d’un acte benèfic, els cantants no cobraran, actuaran debades». En este sentit té el sinònim «gratis». Però “debades’ és el vocable genuí i distintiu en valencià que emprem habitualment per a designar els sentits mencionats. Tenim la locució «Debades ningun frare pega cabotades», que significa que sense cobrar ningú fa gens de faena per a altres. Però es veu que això de no fer res debades és ben propi dels frares, perquè algú els va posar de model en la dita mencionada. En la «dotzena de frare» també tenim els esmentats religiosos en una situació d’un cert aprofitament de la seua condició de «servidors» de Déu. Com sabem, una dotzena de frare són tretze unitats (ous, botifarres, llonganisses, etc.). Els frares quan anaven a comprar ous, o qualsevol altre producte comptable en unitats, en demanaven una dotzena i xorradeta, tretze, però en pagaven dotze, que per això eren frares.

I relacionat amb les coses que sí que costen, que no són debades, les coses que es canvien o es poden canviar, tenim el verb «baratar», que té el significat de ‘permutar’, ‘canviar (una cosa) per una altra’, «Va baratar el cotxe que tenia per un tot terreny». És un verb en retrocés, segurament perquè ara ja no es barata com es baratava seixanta anys en arrere. «Baratar» és sinònim de «bescanviar», de «canviar» quan este verb té el sentit de ‘donar o prendre (alguna cosa) per una altra que es considera equivalent o d’un valor anàleg’. Abans, l’acció de «baratar» era habitual, era una manera de comerciar en la societat rural. Es baratava oli per arròs, per blat, ous per farina, etc. Inclús hi havia l’ofici de baratadors, que eren hòmens que es dedicaven a baratar, com era canviar/baratar gots, plats i coberteria en general per pells de conill, quan la criança d’este animal per a la carn, igual que pollastres i gallines, es donava en molts corrals i estables dels nostres pobles. L‘acte de «baratar» era (i és) la «barata», ‘fer barata’, «permuta». En castellà, «trueque».

La paraula «barata» pot ser substantiu, però també pot ser preposició, amb el mateix sentit que ‘a canvi de’, «Barata el favor que m’ha fet, li he dut mitja dotzena de melons debades». «Et convide barata l’atenció que has tingut amb mi».