Com valores esta primera gira de la Jove Orquestra Simfònica que ha eixit fora de territori valencià?
Molt positivament. Ha sigut molt enriquidora. Esta és una proposta pedagògica, d’aprenentatge. Per a gran part dels integrants de l’orquestra ha sigut un somni fet realitat acabar al Teatro Monumental, en la seu de l’Orquesta y Coro de RTVE. Molts d’ells seguixen a les seues cases els concerts d’eixe auditori per televisió. Ha sigut una gira molt emotiva, sobretot per a esta generació.
Parlem precisament d’una grup de músiques i músics que ha tingut moltes dificultats als últims anys per a tocar davant el públic, a causa de la pandèmia. Es percebia la fam de concert?
Venen de dos anys de tancament i tenen avidesa d’eixir a l’escenari i demostrar els anys de formació. Al final, en la nostra professió, l’objectiu és tocar per al públic. Porte anys treballant amb joves orquestres: soc el director que més ha col·laborat a l’última dècada amb la Joven Orquesta Nacional de Espanya i vaig tindre la sort de dirigir durant 15 anys l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Son 25 anys de la meua carrera ininterromputs en contacte amb els joves. I t’assegure que esta generació és molt especial. Tenen l’entusiasme, la il·lusió i la innocència pròpies de la seua edat, però, a més, tenen també les ganes de pujar a l’escenari per a demostrar el que han aprés després de dos anys sense concerts.
Moltes de les companyes i companys dels integrants d’esta formació han abandonat la música pel camí.
Estos músics són la punta de l’iceberg. Pensem que parlem d’un territori amb la proporció més gran de músics en el món. Això implica que tenim la pedrera més gran de músics del planeta, i això també es reflecteix en una altra cosa: l’excel·lència quan fas una selecció. La selecció per a la Jove Orquestra Simfònica de la FMSCV es realitza sobre milers i milers de joves amb talent de les nostres societats musicals.
Cullera, Paterna i després el gran repte: eixir de la zona de comfort, actuar per primera vegada al Teatro Gayarre de Pamplona i el Monumental de Madrid. Com van ser eixos dos últims concerts?
Imagina. Parlem d’un còctel genial: una selecció d’excel·lència i les ganes que tenien de menjar-se el món. Hi ha ingredients a l’escenari que la gent no coneix. En la música hi ha una part tècnica, tocar amb precisió, però l’emoció és un valor que va més enllà. Ells i elles són virtuosos però el que els fa especials és la passió, la seua energia, l’amor al company o companya sobre l’escenari. Quan s’ajunta això en una atmosfera com la del Teatro Monumental, ocorre una cosa màgica.
Es pot percebre tot això en una actuació?
Química és la paraula. Parlem d’un col·lectiu. Pots tindre els millors noranta músics del món i que sone mal el conjunt. Açò és un treball d’equip, es necessita una sintonia. Quan portaven quatre dies assajant el repertori, durant la setmana de preparació a Cullera, vaig seure al pati de butaques a vore’ls i van tocar sense director: en eixe moment es va gestant una química entre ells extraordinària. En els concerts anaven tots en la mateixa direcció. Durant eixa setmana prèvia als concerts, en la qual compartien espai i música durant 24 hores, era increïble vore’ls. Jo els vaig felicitar, no només per com es comportaven durant els assajos, sinó tot el dia. Per la germanor i la dedicació. Estos músics són un referent per a la seua generació.
Han passat huit anys des que es va crear la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV. En quin punt està el projecte després d’esta gira?
Qualsevol projecte necessita un mínim de tres anys per a començar a avaluar-lo. En este cas portem alguns més però han estat interromputs per una llarga pandèmia. Ara està en un punt d’inici de maduresa, en el moment de poder plantejar-nos projectes majors, fins i tot la internacionalització. L’objectiu és pensar en un projecte universal. El primer pas és el reconeixement de la teua pròpia gent, i la Comunitat Valenciana ja ens coneix. Ara hem fem el pas per a ser reconeguts a l’àmbit nacional, i després travessarem fronteres. Aleshores entrarà el projecte en la seua maduresa.
