«Amb la mort de Joan Fuster el 21 de juny de 1992 se’n va anar mitja vida meua» va assegurar el cantautor de Xàtiva Raimon en l’acte «Dos amics com vosaltres: Raimon parla de Joan Fuster» al Centre Polivalent davant unes dues-centes persones en l’acte de clausura de la XVIII edició de la Poefesta d’Oliva.

Raimon va desvetlar en l’acte alguna cosa que Brines va recordar al final de la seua trajectòria vital, que els únics poemes que havia escrit en valencià, quatre versos, s’els va regalar al cantautor de Xàtiva. Segons el cantant, Brines els havia deixat oblidats sobre una taula de la seua casa i va prometre tornar a Oliva per a recitar-los quan fora possible.

L’única biografia que va publicar Joan Fuster la va fer de Raimón, quan aquest tenia 23 anys i començava la seua trajectòria musical. Raimon va reconéixer que «l’amistat que teníem només la va interrompre la seua mort». La coordinadora de la Poefesta Àngels Gregori va agrair a Raimon «haver acceptat compartir amb nosaltres aquestes paraules sobre Joan Fuster».

Raimon va recordar que Fuster «va fer veure que el valencià era la nostra manera de parlar el català» i que «va donar una gran lliçó de llibertat ben entesa» molt diferent a l’accepció que li dóna actualment la presidenta de la Comunitat de Madrid, Ayuso. Va recordar que «el PP no em va deixar mai cantar en el Teatre Principal i Alfons Rus tampoc ho va fer a Xàtiva mentre va governar.

Raimon va dir que Fuster «era una enciclopèdia no t’acabaves mai, perquè sabia de sociologia, lingüística, política, de traducció, història, literatura, temes actuals i tenia una capacitat de treball enorme. Va ser un fenomen extraordinari que els valencians vam tenir la sort de tenir».

A més el cantautor de Xàtiva va recordar en l’acte com va sorgir la seua cançó més popular «Al vent». Va dir que ell tenia 22 anys i va anar en un viatge en vespa entre Xàtiva i València, quan el seu pare era president de la Banda de Música de Xàtiva «em van regalar una guitarra i vaig compondre la lletra de la cançó».

Per a Raimon, «el nivell intel·lectual que tenim en el País Valencià és molt curt encara» pel que va dir que Fuster no tenia encara el reconeixement que es mereix i va assenyalar que li agradava que havien dit que ell era «el nostre Bob Dylan valencià».