«Les descàrregues del caçador», una traducció que arriba a ‘la medul·la’ de Rafael Chirbes

Són els escriptors fills del seu temps, fills del seu món? La resposta és sí, clar. Però hi ha autors la veu dels quals té un poderós ressò en altres idiomes. Són autors universals. Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949; Beniarbeig, 2015) és universal. Traduir és transcendir. No obstant això, hi ha un altre tipus de traducció, la que furga en l’íntim. Aquesta traducció sutura l’esgarrada. Carles Mulet, escriptor i poeta de Gata, precisa que «traduir és treballar la medul·la de la llengua». Traduir al valencià a Rafael Chirbes és indagar en la ferida íntima de la llengua.

Chirbes, com expliquen l’editor Juli Capilla, de Lletra Impresa, i el mateix Mulet, confessava la seua frustració per no poder narrar en la seua llengua materna. Sentia que li havien arrancat part de la infància: «A l’escola teníem prohibit parlar-ho. Hem sigut una generació analfabeta en llengua materna». Aquesta esgarrada explica també el seu univers literari, el de la sordidesa de la postguerra i la dictadura franquista, la dignitat dels vençuts, la «cobdícia i desmemòria» de la transició i la mentida i la corrupció del progrés.

Aquest sentiment el va expressar molt bé Joan Margarit en el seu poema «Dignitat»: «El castellà m’ofega i no l’odie.// No en té la culpa de la seua força://de la meva feblesa, encara menys.// L’ahir era una llengua ben travada// per pensar, per pactar i per somiar,// que ningú ja no parla:// un subconscient de pèrdua i cobdícia// on ressonen bellíssimes cançons».

Obra vigent, lúcida i honesta

Chirbes va bastir, tot i això, una obra extraordinària, vigent, lúcida i honesta. La buena letra i Los disparos del cazador, dues novel·les fundacionals, són un monument a la memòria. La primera la va traduir Carles Mulet en 2018 i la segona l’ha traduïda ara.

Aquesta nova obra de Chirbes en valencià, en la seua llengua materna i familiar, la van presentar el passat dijous, a la biblioteca de Dénia, l’editor Juli Capilla; María José Micó, de la Fundació Rafael Chirbes; i Carles Mulet. L’han editada l’esmentada fundació i Lletra Impresa. Mulet també ha traduït la peça «Pròleg: un escriptor egoista», que Chirbes va afegir quan va publicar aquestes dues novel·les juntes sota el títol de Pecados originales.

Mulet va revelar detalls del difícil i apassionant ofici del traductor. El primer desafiament estava en el títol, en aquests «disparos» que traduïts literalment per «trets» perdien força. El traductor va triar «descàrregues», que esclata com una detonació i deixa un tremolor en l’aire.

També en la llengua materna

A l’acte, Juli Capilla va subratllar que a Chirbes se li ha traduït a moltíssimes llengües i és quasi una obligació que la seua obra també es puga llegir en la seua llengua materna. Carles Mulet va recordar la gran amistat de l’autor de Crematorio i En la orilla amb el llibreter de Dénia Josep Bertomeu (autor de Capvespre, novel·la que va prologar, no cal dir-ho, Chirbes). A la presentació, van assistir molts lectors del gran narrador, lectors àvids per tornar a llegir a Chirbes en valencià.