Bufar en caldo gelat

El 25 d’abril –no podia ser un altre dia– vàrem saber que la Casa Reial havia autoritzat la secessionista Acadèmi de sa Llengo Baléà –Acadèmia de la Llengua Balear– a utilitzar el títol de «reial». Tot sembla indicar que el permís fou atorgat durant el mes de gener; i que ha sigut ara quan els responsables de l’entitat han considerat convenient fer-lo públic per tal que el parlament autonòmic i d’altres departaments polítics i administratius en prenguen nota.

Per als qui no en tinguen coneixement, cal dir que, en una línia semblant a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, l’Acadèmi de sa Llengo Baléà sosté que l’idioma propi de les Illes Balears no té res a veure amb el català; i es defineix com «un’entidat que defensam es nostro xerrà y rallà; sa nostra llengo ancestral, llengo pròpi d’aquí, llengo féta d’es xerrà d’es carré y no féta a un laboratori», segons que podem llegir al seu web. Una positura considerada acientífica, ja que va en contra dels dictàmens de les universitats i organismes filològics oficials, entre els quals la també règia Real Academia Española.

La concessió ha provocat nombroses crítiques i desaprovacions, fins i tot del govern balear, que està en mans del PP amb el suport de Vox. D’aquesta manera, Antoni Costa, vicepresident i conseller d’Economia, se n’ha desmarcat recordant que «el posicionament de l’Executiu és de respecte a l’Estatut d’autonomia i la unitat de la llengua». Al seu torn, Lluís Apesteguia, diputat de Més per Mallorca, ha assenyalat que, amb aquesta decisió, la Casa Reial ha conferit un privilegi a «un grupuscle d’apologia de la incultura i del negacionisme acadèmic i científic a l’altura de Millán Astray».

Per tal de frenar les sospites de clientilisme i servilisme que envolten el cas, seria convenient que la Casa de Sa Majestat, que s’ha mostrat hermètica respecte als motius del premi, detallara en quins informes s’ha basat a l’hora de concedir el títol de «reial» a una entitat que sosté uns postulats tan... sui generis. Així, a banda de saber si els Amics i Amigues de l’Apitxat podrem també esdevindre algun dia «reials», s’aclariria una miqueta més i millor quin és el mecanisme social i polític que permet bufar en caldo gelat, que diria el gran Escalante. Quin desficaci!