Notícies sense caducitat

Les catàstrofes, les meravelles impensades o les batalles, durant l'edat moderna van produir una sèrie de textos de diferent extensió, coneguts com relacions o relacions de notícies, els quals narraven uns fets determinats que mostraven, entre altres coses, un món que es suposava controlat per un Déu remot i que castigava els pecats. Pense ara en un fet com una riuada o un terratrèmol. També, en un fet de major transcedència política, com la batalla de Lepant; o en la troballa d'un peix molar en la costa; o el cas d'una monja hermafrodita. Eren notícies d'una urgència molt relativa: si bé en el moment concret allò havia estat un colp per als qui l'havien viscut, en passar al paper, la notícia ja no pertanyia a un temps exacte.

El lector, en el fons, no podia fer res davant aquelles novetats que li arribaven moltes vegades impreses en algun lloc més o menys pròxim: potser ja feia mesos o anys que havien mort les víctimes de la catàstrofe o d'una batalla. Les meravelles trobades ja podien haver-se extingit. Un cometa anunciador de la fi del món ja havia passat, però el seu record podia infondre temor. De vegades, les notícies eren presentades com un càstig que s’aplicava a la societat, quan les gents s’havien apartat del camí recte dels ensenyaments de l’església i, per tant, la maquinària eclesiàstica i de la monarquia aprofitava aquells esdeveniments per continuar difonent les doctrines on Déu i el rei eren intocables -i, per extensió, els funcionaris de la corona i els representants de la divinitat en la terra. Tota aquella ideologia arribava a quasi tots els indrets de la Monarquia Hispànica.

La indústria editora que anava consolidant-se veia en aquells materials fàcils d’estampar, de dimensions breus moltes voltes i de consum ràpid, una forma de guanyar diners de manera segurament més fàcil i immediata que amb els gruixuts llibres en llatí destinats a l’estudi universitari o amb altres productes més costosos per als impremters.

Meravelles increïbles sobre monstres o notícies sobre terres remotes, al costat de les relacions de festes celebrades arreu, destinades a exaltar la religió i la monarquia, s’editaven ara i adés i arribaven quan arribaven als lectors. La societat que s’admirava o s’atemoria amb aquell tipus de relats era un bon mercat per als impressors i no demanava la immediatesa. Les notícies no caducaven. Ben al contrari del que passa ara.