![«Sembla que tens fama de noi espavilat i d’expert en la matèria [econòmica]. ¿Podríem posar-ho a prova?»](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/b1f104f9-08bf-4590-aafb-3d90d459bc22_21-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
A Ernest Lluch
23 de juny de 1966 En la primera carta, Fuster s’adreça a Ernest Lluch, un jove professor a qui no coneixia i que encara no havia fet els trenta anys, però que era ja un economista reconegut, per tal que participe —al principi, només aconsellant— en l’elaboració d’un estudi sobre l’economia valenciana patrocinat pel Banc de València, darrere el qual hi havia el Banco Central, presidit per l’antic valencianista de pre-guerra Ignasi Villalonga. Molt abans del seu trasllat a València, Lluch entrava ja en contacte amb els ambients culturals i polítics valencianistes a través, sobretot, de Fuster i Vicent Ventura. Lluch acabaria dirigint l’obra, amb el suport d’un consell de redacció format per Joan Fuster, Joan J. Pérez Benlloch, Adolf Pizcueta i Vicent Ventura. Era la primera vegada que s’emprenia un estudi sobre l’estructura econòmica del País Valencià, que havia de servir també per a dissenyar una futura política econòmica. 4 de febrer de 1969 L’estudi sobre l’economia valenciana continua sent el tema de la segona carta, escrita quasi tres anys després. Per ella sabem que en l’operació intervenien també Adolf Pizcueta, Vicent Ventura i Ricard Pérez Casado i que els patrocinadors estaven inquiets per la lentitud amb què avançava el projecte. Pérez Casado, futur alcalde de València, era encara molt jove i havia hagut d’interrompre la seua col·laboració per a fer el servei militar, aleshores obligatori. De tota manera, l’obra estava ja pràcticament acabada i la tenia Ernest Lluch per a fer-ne la revisió final. El llibre veuria la llum finalment el 1970, amb el títol de L’estructura econòmica del País Valencià, publicat en dos volums per l’editorial L’Estel, dirigida per Adolf Pizcueta. A més de Fuster, Lluch i Pérez Casado, també hi col·laboraren Emèrit Bono, Emili Giralt, Andreu Garcia de la Riva, Carmen Mestre, Enric Dolz, Tomàs Llorens, Antoni Collado, Antonio López Gómez, Joan Navarro, Esperança Soler, Manuel Pérez Montiel, Jordi Petit i Joan Soler.
S., 23-VI-66
Sr. Ernest Lluch
Barcelona
Benvolgut i doctíssim economista:
Bon dia.
Resulta que uns representants del capitalisme local (tendencialment monopolista, sigui dit de passada) tenen la pretensió de confeccionar un llibre gros i seriós sobre això que se’n diu l’«economia valenciana»: el Banc de València, vol dir-se el Banc Central, vol dir-se —a escala domèstica— el senyor Villalonga. La idea em sembla molt enraonada i digna d’encoratjament, ja que es tractaria d’un paper —dos o tres volums— merament «descriptiu». No hi ha precedents d’això, en aquest racó del món. Per tant: «hágase el milagro, hágalo el diablo».
Bé. Els representants en qüestió han vingut a mi i als meus amics, amb l’esperança que podem treure’ls les castanyes del foc. Aquesta esperança és una mica gratuïta, però donades les circumstàncies no hi ha més remei que facilitar la maniobra. No cal dir que la nostra incompetència és absolutament clara, pel que fa a tot això. De tota manera, i després de puntualitzar mil escrúpols i discrepàncies de principi, hem accedit a intervenir-hi. En pla de «consellers», de moment.
I posats a «aconsellar», ens trobem amb la nostra més explícita incompetència tècnica respecte al particular. Hem estudiat la manera d’obviar-la, i hem pensat en tu. Ens agradaria de tenir unes quantes converses amb tu, abans de decidir què hem de recomanar que s’ha de fer. Sembla que tens fama de noi espavilat i d’expert en la matèria (si no en la variant «valenciana», almenys en general). ¿Podríem posar-ho a prova?
La proposta a fer-te és molt modesta: consistiria a convidar-te a passar uns dies a València, i a discutir l’esquema del llibre projectat. Res més que això. Els capitalistes al·ludits diuen que et pagaran els viatges, l’estada i algun cèntim suplementari. No et facis il·lusions, però! L’experiència demostra que el capitalista indígena no es distingeix per la seva generositat: no confiïs, doncs, amb unes dietes massa excelses. Ara: si podies combinar unes dates de lleure, festes oficials o no, i et decidies a baixar a València, t’estaríem molt agraïts.
Naturalment, aquesta gestió és privada, de tu a mi, i no crec que sigui incompatible amb qualsevol vinculació que puguis tenir —si en tens— amb d’altres institucions econòmiques més o menys professionals. De fet, jo no sé on ni per a qui treballes: però si treballes, és segur que treballes per a un capitalista o altre. Voldria que la meva demanda no suposés cap molèstia per a tu.
Contesta’m, i tan aviat com puguis, si acceptes o no de visitar-nos. Amb tota llibertat. I quan. Repeteixo: el taf o l’avió, i l’hotel, i una mòdica propina, ho tens assegurat. A canvi de les teves sapientíssimes opinions.
Que els déus et siguin propicis i t’ajudin a dir que sí. T’envio aquesta carta a través d’en Joaquim Maluquer, perquè desconec la teva adreça.
Cordialment,
Sueca, 4-II-69
![«Sembla que tens fama de noi espavilat i d’expert en la matèria [econòmica]. ¿Podríem posar-ho a prova?»](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/f6754f76-a076-4b0c-89ca-59615974eb9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
Benvolgut amic Lluch:
Aquests dies, hem parlat amb el senyor Pizcueta i amb Ventura sobre la urgència d’enllestir, definitivament, l’estudi sobre l’economia valenciana. Tant per «quedar bé» davant els patrocinadors de l’obra (que ja comencen a estranyar-se de la nostra lentitud) com per una òbvia necessitat de publicació immediata, ens convé que l’original estigui acabat «del tot» en un termini relativament breu. Personalment, crec que el llibre hauria de sortir al públic pel mes d’octubre, a tot estirar. Pensa, doncs, que entre la feina de traducció i correcció literària i gramatical, i el tràmit de la impressió —amb l’estiu intercalat—, tenim ben poc de temps disponible per a realitzar el projecte.
Si no recordo malament, tu tens ara tot el material a casa teva, a fi de revisar-lo. No sé si l’hauràs mirat ja. Confio que sí. En cas contrari, hauries d’afanyar-te a repassar-lo, encara que només sigui per assenyalar-hi les deficiències o els errors que calgui esmenar. Amb les teves indicacions, passaríem els papers a algú que s’encarregués de fer-hi els canvis o les ampliacions que tu diràs. Pérez Casado ha passat a fer la mili i ja no ens hi pot ajudar; però crec que trobarem la persona idònia per al treball, a València mateix.
Hem decidit que Ventura i jo vindrem un dia a Barcelona, a parlar amb tu i recollir el text. Ens interessa moltíssim —insisteixo— liquidar ràpidament aquest problema. De paraula. Ens explicaràs quines són les qüestions pendents, i nosaltres ja procurarem resoldre-les. Així guanyarem temps i et causarem la menor quantitat de molèsties possible.
És ben probable que, si mentrestant no es produeix cap incident estúpid, fem l’excursió a Barcelona a finals de la setmana vinent, o sigui, els dies 14-16. Ja et confirmarem la data exacta. En el cas que tu tinguis algun inconvenient, avisa’ns de seguida. Però m’agradaria que poguéssim trobar-nos aviat.
Una abraçada
