12 agost 79
Estimat amic Massot:
Gràcies per la carta i pel llibre. La reedició de l’Antologia d’A. March conté els mateixos poemes de la primera. La versió al català actual, però, l’he sotmesa a unes quantes modificacions, no de fons, sinó simplement gramaticals, a fi d’adaptar-la (1) als meus usos literaris d’ara (evitació d’arcaismes com «car», «ésser=ser», «hom», «àdhuc», etc., encara que potser se me n’ha passat algun per alt) i (2) d’introduir-hi una certa «valencianització» morfològica, més aviat calculada de cara la clientela local, a què va destinat el volum. El pròleg que duia l’edició de la Selecta, ja reproduït en les Obres Completes, l’he substituït per una nota prelimitar totalment anodina i desproveïda d’intencions crítiques o erudites.
No creguis que m’oblido de l’original promès per a la col·lecció de Montserrat. De vegades fins i tot hi penso amb remordiments. El fet és que ara, ai!, només em dedico a escriure «articles»: pro pane lucrando, como pots imaginar-te. No tinc temps de res més. Amb tot això de la «democràcia» municipal, em trobo bastant condicionat per reunions, sopars i dinars, als quals no puc negar-me, i que em lleven hores per al treball... De tota manera, penso si no t’interessaria un recull d’aquesta mena de papers (basat sobretot en les velles i noves col·laboracions a Serra d’Or, i amb alguna cosa més): miraria que fos una tria digna, amb l’exclusió de textos polítics, que sempre són més circumstancials... No sé. Ja me’n diràs alguna cosa, quan voldràs.
24 agost 1981
A Josep Massot i Muntaner
Abadia de Montserrat
Estimat amic:
Gràcies pel llibre d’en Badia. Rep-ne en compensació un del doctor Romaguera, que em sembla que mai no ha arribat a botigues. Amb la modesta col·lecció Lletra Menuda volíem fer un determinat servei, i crec que podríem haver aconseguit alguna cosa més àmplia i positiva (sempre amb textos facsimilars de la «Decadència»), però ja saps com funcionen les coses editorials a mans d’aficionats.
L’Espill és una revista projectada amb uns esquemes molt concrets, i faries molt malament si la jutjaves amb lleugeresa (com a Serra d’Or vas fer amb els Clàssics Albatros, demostrant que ni tan sols t’havies llegit la solapa dels llibres o el que fos). L’Espill, de moment, només és una revista «de cara a l’interior»: destinada bàsicament a la clientela valenciana. Jo, la veritat, no me’n preocupo gaire: no en tinc temps. Les ressenyes de què et queixes, no les recordo ara. Tant se val. Deixant de banda el cas del manual de Sanchis Guarner, no crec que tinguis massa raó a queixar-te dels comentaris als Diccionaris. No puc imaginar-me que fossin «desinformats», i si et semblen «provincians», ja t’ho apanyaràs. Vol dir que ets tonto. O que et fot ser mesurat amb la mateixa mesura que tu empres amb altri. Jo no he ocultat mai, sinó al contrari, he denunciat sistemàticament, la rèmora provinciana que arrosseguem al País Valencià. Penso que a Barcelona tampoc no seria inútil fer un examen de consciència en aquest sentit. Els erudits i els no erudits. Si he anat distanciant-me a poc a poc del món cultural barceloní ‑i catalunyès en general‑ és una mica per això: «provincianisme» per «provincianisme», em quedo amb el de Sueca, que sóc jo sol. I perdona l’exabrupte. Si un dia en parlem, ja et seré més explícit.
Probablement, sí: abandono la idea de fer una «història social de la llegua catalana» que tant m’il·lusionava. Trobo que hi ha gent que hi treballa i que ho farà millor que jo. Era massa difícil intentar-ho des de Sueca, i alternant-ho amb collonades periodístiques. Potser amb les fitxes recollides m’animaré, Déu sap quan, a redactar algunes notes parcials. Penso, això sí, fabricar un paper relativament llarg sobre el País Valencià, però tant sobre els problemes de la llengua com els de les literatures, que encara no veig clar què ha de ser. Ara com ara, és un compromís que tinc adquirit, i miraré de sortir-me’n. Què vols que et digui! El «desencanto», que diria don Julián Marías, també m’afecta. I, si, damunt, hi comptes amb la merdeta literària oficial, acadèmica o no, que la mateixa Curial vehicula, la temptació de plegar és immediata.
L’original que et tinc promès per a la Biblioteca Serra d’Or, te’l ratifico. Només necessito uns dies per repassar-me la col·lecció de la revista i veure què en puc treure i com organitzar-ho. Espero que serà aviat.
I això: a veure quan podem coincidir a Barcelona i podem xerrar una mica.
