“Els grills se’m fan paraules.” El concert que regalaren el mestre de cant d’estil Josep Aparicio ‘Apa’ i el cantautor Pau Alabajos culminaren la Nit Vicent Andrés Estellés que l’Associació Cultural Bassot de Burjassot, amb la col·laboració d’Escola Valenciana i de l’ajuntament, preparà per a commemorar el 98é aniversari del naixement del poeta. En el repertori d’ambdós músics no falteren cançons amb textos del “fill del forner”.
Actuaren en l’Antic Mercat Municipal, on se celebrà el tradicional sopar estellesià i s’inaugurà l’exposició “Les Sitges i Estellés” amb imatges acompanyades de poemes que es presentaren al concurs “El Burjassot d’Estellés”, que anualment organitza Bassot per a “posar en primera plana el valor de les coses innegociables”. La poesia. En la seua tercera convocatòria guanyà Manuel Simón i s’endugué un lot de llibres..
Després de l’àgap, l’associació cultural llegí un manifest per la creació d’una nova Fundació Estellés. Bassot denuncià “la deixadesa institucional” com a causa principal de l’organisme liquidat el passat mes de maig i, comptant amb el suport de la Coordinadora Pro Fundació Vicent Andrés Estellés –constituïda a principis d’estiu–, reclamà la “ràpida posada en marxa d’una alternativa”.
A continuació arribà la gran novetat de la festa. L’Associació Cultural Bassot –estació número 6 de la ruta del poeta a Burjassot– hacreat el Premi Vicent Andrés Estellés amb el qual d’ara en avant, coincidint amb l’aniversari del “cronista de meravelles”, reconeixerà “la labor i dedicació d’aquelles persones o entitats significades per la defensa de la llegua valenciana”. En l’estrena del projecte es feren mereixedors de tal distinció la família de l’escriptor i el veí Bernat Fuentes ‘el Negre’.
Carmina Andrés, en representació de la família d’Estellés, i el Negre reberen de mans de la vicepresidenta de Bassot, Mercè Martínez, la rèplica d’un bust del poeta, obra de l’escultor Eduard Cortina. La talla original es troba a Benimodo, localitat de la Ribera Alta on residí Estellés. Abans també resplendí en la popularment coneguda plaça del Novedades de Burjassot.
General Weyler, País Valencià o, actualment, Constitució de 1978 són tres dels rètols d’est espai públic on la imatge de l’escriptor patí inexcusables vexacions. Inclús l’arrancaren de la seua penya i la tiraren a la séquia de Montcada. Ara, d’alguna manera, torna a la Ciutat de les Sitges. La reproducció del bust amb el qual Bassot premia la laboriositat en pro del valencià porta en la seua base un xicotet calaix que conté un dels textos més emblemàtics d’Estellés: “La rosa de paper”.
La celebració de la XIII edició de la Nit Estellés començà per la vesprada, al costat de l’estàtua sedent del poeta, amb una “passejada estellesia”. Com a guies, Vicent i Isabel Anyó s’encarregaren d’acostar als participants les ulleres –l’esguard– i les impressions del seu iaio sobre una ciutat que encara conserva la seua essència de poble. El pati de Sant Roc, el trenet, el forn del Sol, el carrer del Tramvia i els grills de la fèrtil horta. “Poseu-me les ulleres.”
