Una de les víctimes de la fossa 21 de Paterna

Salvador Blasco era un llaurador de 53 anys, casat a Torrent i pare de quatre fills

Salvador Blasco

Salvador Blasco / Família Blasco

Tomás Roselló

Tomás Roselló

La repressió franquista durant la Postguerra es troba plena d’històries de persones afusellades per les seues idees, que van lluitar per canviar un món ple de desigualtats socials. Moltes d’elles eren militants o càrrecs de partits polítics o sindicats que havien estat actius durant la Guerra Civil al bàndol republicà. Cal tindre en compte que en aquest moment ens trobem en un context revolucionari, en el qual es tracta de lluitar contra els poders establerts que, en conjunt, controlaven la ideologia, l’economia i les condicions de treball i, en conseqüència, la vida de la gent. 

Dins d’aquest grup de represaliats, que van pagar el seu compromís polític amb la seua vida, ens trobem a Salvador Blasco, un llaurador de cinquanta-tres anys casat a Torrent i pare de quatre fills, que durant la contesa va ser treballador de la neteja municipal. Ell és una de les més de dos mil persones afusellades per les autoritats franquistes a Paterna, quaranta dos dels quals eren veïns de Torrent, segons va documentar Vicent Gabarda Cebellán (1993) al llibre «Els afusellaments al País Valencià (1938-1956)». 

Al final de la Guerra Civil, el 29 de març de 1939, Salvador va ser detingut a la Plaça Major de Torrent, ingressant a la presó de la Torre on va romandre quasi quatre mesos en condicions inhumanes, com arreplega Antoni Simó Rosaleny als «Annals» de l’Institut d’Estudis Comarcals (Ideco) de l’Horta Sud (2019). D’allí va passar, el 20 de juliol del mateix any, a la Presó Model de València, des d’on va ser traslladat, un dia més tard, al Terrer de Paterna per a ser afusellat i soterrat al cementeri, en condicions indignes, a una fossa comú. 

Malauradament, la seua ideologia i el fet que havia estat empresonat quasi tres anys en relació amb la mort d’un interventor d’un partit conservador a Torrent a les eleccions generals del 1933, fet del qual mai va reconéixer la seua culpabilitat, va ser determinant perquè fora condemnat a mort el 23 de juny del 1939. Tot açò mitjançant un juí militar urgent, sense garanties, dictaminat amb criteris subjectius, ideològics, testimonis contradictoris i interessats, sense contrastar, i sense que l’acusat haguera ostentat cap càrrec de responsabilitat al municipi durant la Guerra Civil. 

Paredón de Paterna con una corona con la bandera republicana.

Paredón de Paterna con una corona con la bandera republicana. / JOSE ALEIXANDRE

Una família represaliada

Respecte de la seua família, el seu fill major va acabar a un camp de concentració i extermini en acabar la Guerra, del qual va poder sortir amb vida. El seu segon fill era futbolista i va jugar al València FC, al Levante UD i a l’Espanyol, entre altres equips, entre els anys trenta i quaranta.

La casualitat ha volgut que Salvador siga, segons noves dades, una de les víctimes exhumades en setembre del 2021 de la Fossa 21 del Cementeri de Paterna, de la qual únicament s’han localitzat de moment setze cossos. Aquest és un cas més de les moltes persones represaliades amb la seua mort pel franquisme i que gràcies a l’esforç de les associacions de familiars de les víctimes, com la d’aquesta fossa presidida per Pilar Taberner, es podrà recuperar la seua memòria i dignitat.