Una plaça en Xaló per a fer rogle

Fer rogle és una expressió preciosa. Xaló fa rogle. La seua renovada plaça, ara sense cotxes i per a vianants, esdevé un espai de trobada, un espai per a conversar i recuperar la serenor del poble. Ací, a aquesta plaça, es respira pau. Això, és clar, no s'ha aconseguit de la nit al dia.

El centre històric de Xaló comença l’any estrenant una nova imatge i una nova concepció urbanística. D’un ús de redona d’asfalt transitada per vehicles a una àgora central de pedra per a vianants.

La plaça Major canvia el sòl d’asfalt per un de pedra calcària autòctona que imita les voreres que es van instal·lar fa més de dos segles en la mateixa plaça, i que han sigut mantingudes i recuperades.

L’espai té vocació de recuperar la funció de fòrum per a les persones. Aquest fòrum tradicional de l’arquitectura romana és potència amb un banc central de pedra natural que comboia. Es composa de 17 mòduls de 25 metres lineals, 25 tones de pes i una amplitud que oscil·la entres els 0,5 m i els 1,7 m. A la nit, el banc s’il·lumina des del seu inferior i exterior. A l’interior del banc s’ubica altra de les novetats de la nova plaça, una carrasca central amb vocació d’arbre monumental.

La plaça compta també amb un dels elements que ha sigut característc en la història de la plaça del poble, una font mediterrània que es fusiona amb el banc central en un dels seus laterals.

La reforma ha inclós part dels tres carrers que connecten la plaça amb el poble: Major, Església i Alacant. En aquest últm el resultat ha sigut la creació d’una nova plaça de tamany reduït envoltada de les parets del campanar. En aquest espai s’han incorporat també espais verds amb tres roures paral·lels a les parets de l’església.

Més millores

A més, el projecte de remodelació ha inclós el canvi de canonades d’aigua de fibrocement a ferro fundit, material que garanttza la màxima durabilitat possible de les canonades. També s’han instal·lat pluvials subterranis que evitaran la baixada d’aigua torrencial que inundava els carrers del centre del poble en episodios de pluges torrencials. S’han ubicat també canals soterranis per a l’electricitat i els serveis de telecomunicacions així com punts d’aigua d’emergència per a incendis.

L’obra va començar el mes de novembre de 2022 i ha finalitzat aquest mes de gener, amb sis mesos de demora a causa de la modificació de projecte necessària per adapotar els canvis sorgits durant la intervención. La intervenció ha comptat amb un pressupost de 700.000 euros, fnançats per la Diputació d’Alacant (80%) i l’Ajuntament de Xaló (20%) en el marc del pla Planifca i sota la coordinación del departament de cooperació.

Tot plegat, és el resultat d’un procés participatu amb la col.laboració de més 400 persones que es va dur a terme l’any 2020, projectat per l’arquitecte de Xaló Joan Valerià Ferrer Bertomeu. Bertomeu destaca que “hem buscat una plaça on les persones puguen interactuar 365 dies a l’any, la idea d’ubicar un banc central de certa dimensió afavoreix que la ciutadania s’apropie de l’espai amb usos que poden evolucionar segons les necessitats”.

El regidor de patrimoni del municipi i coordinador municipal de l’obra, Gerard Fullana, ha destacat que “és una proposta que parteix de la concepció tradicional de la plaça i que fa una aposta de futur per un ús centrat en les persones”. Fullana ha destacat que “convidem a tota la ciutadania que visita cada dissabte espais com el "rastro" de Xaló a que s’endinse dins de la història del nostre municipi passejant amb tots els sentits per un centre històric amable que recupera l’essència de poble i que incorpora tendències urbanístques vanguardistes en la direcció de les principals ciutats europees. L’urbanisme de referència no ha de ser només una aposta de grans ciutats, sinó també de pobles rurals com el nostre”.

Paciència del veïnat

El regidor de Xaló ha afegit que “volem també agrair la paciència del veinat i el comerç local per una obra que s’ha allargat 6 mesos més del que estava previst, som coneixedors de les molèstes generades i demanem disculpes pel retard”.

L'obra ha estat executada per l’empresa de Mutxamel Nerco amb la direcció d’obra dels enginyers José Fco. Flor Tomás i Fernando Baeza Ripoll.