El proppassat 11 d'abril s'han complit 23 anys de l'assassinat a Montanejos de Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets. El crim, perpetrat per un grup organitzat de l'extrema dreta, continua impune, com altres crims del terrorisme feixista, que, al País Valencià en particular, ha campat i continua campant a cor què vols.
Per no faltar a la veritat, uns anys després l'Audiència de Castelló va condemnar només Pedro Cuevas, conegut militant neonazi, a catorze anys de presó que van quedar finalment en quatre per bon comportament. Però el tribunal va decidir que darrere de l'assassinat no hi havia hagut cap motivació política.
De fet, la continuïtat de les accions violentes de l'extrema dreta al País Valencià, des del 1970 fins al dia d'avui són la prova que la tan modèlica transició democràtica no ha estat ni modèlica ni transició ni democràtica. Només faré esment també, per exemple, de l'assassinat de Miquel Grau a Alacant el 1977, mentre enganxava cartells per a la celebració del 9 d'octubre d'aquell any, o de les bombes a la casa de Joan Fuster i de Manuel Sanchis Guarner.
En un estat democràtic normal, com Alemanya, posem per cas, les exhibicions nazis, que inciten al racisme i a la violència política, estarien prohibides de iure. En aquest context, no s'entén, no és democràticament presentable que l'Estat espanyol mire cap a un altre costat en el cas de l'assassinat de Guillem Agulló i en tota la sagnia de casos de la violència feixista. De fet, és una burla cap a la família Agulló Salvador i cap a tots els demòcrates. I, sobretot, és un menyspreu cap al moviment valencianista, perquè cal no oblidar que l'objectiu ideològic situat al centre de la diana assassina del terrorisme feixista ha estat i continua sent el valencianisme polític, representat per organitzacions com Maulets, la CUP, ERPV o Compromís.
No endebades, en un acte de desgreuge i de reparació històrica cap a la memòria d' Agulló, les Corts Valencianes, la representació de la sobirania popular del País Valencià, van fer una declaració institucional el proppassat 14 d'abril en què "animen el poble valencià a recordar la memòria del jove Guillem Agulló i de totes les víctimes de l'odi". Un pas en la bona direcció i un acte de justícia democràtica.
Es de justícia també recordar que el 12 de setembre de 2008, la secció local de Faura d'ERPV, sense representació a l'Ajuntament, va demanar que es concedisca el nom de "Guillem Agulló i Salvador" a un carrer. El Prec va ser presentat pel nostre company Manolo Ibàñez, en pau descanse, incansable lluitador antifeixista, i va ser assumit per l'Alcaldia. D'acord amb l'acta d'aquell ple, "no havent-hi en este moment carrers sense denominació, es deixa sobre la taula este assumpte a l'espera de poder fer-ho (sic) efectiu en pròxims plens". Resulta, doncs, ben palesa que la voluntat de l'alcalde en aquell moment era complir el prec que va formular ERPV.
Des de Junts per Faura, coalició que integra Esquerra Republicana i Compromís, estem convençuts de la bona voluntat de l'alcalde i del desig que deu tenir de complir la seua paraula. Tanmateix, ens preguntem si vuit anys sobre la taula no deuen haver deixat pansides les voluntats, com es pansiria la bona fruita després de tant de temps.
Perquè l'ocasió de complir el compromís de donar el nom de Guillem Agulló i Salvador a un carrer de Faura és ben present i real. L'oportunitat es va presentar amb l'obertura del carrer que unia Sistar amb Blasco Ibáñez. Anomenar aquest vial en memòria de Guillem seria una magnífica oportunitat d'honorar el jove maulet i totes les víctimes de la violència feixista al País Valencià. Carrer Guillem Agulló o Passatge Guillem Agulló, defensor de les llibertats valencianes. És només una qüestió de voluntats.
