Normes de Castelló i el saguntí Ferran Escrivà

“Es un fet acceptat hui, per casi be tots, que la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble”, així comença el text de les Normes de Castelló de 1932 que enguany commemorem el seu 90 aniversari i és per això que aquesta data senyalada constitueix un acte d’obligat record per a aquelles persones i entitats que feren possible la redacció d’una normativa ortogràfica, regles que des d’aquell moment s’han mantingut com a element fonamental de la nostra llengua.

Ningú pot dubtar que les Normes de Castelló representen una fita important dins del món literari, acadèmic i cultural de la nostra terra, de la nostra societat valenciana. Signada per entitats tals com Societat Castellonenca de Cultura, Centre de Cultura Valenciana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat, Centre d'Actuació Valencianista, L'Estel, El Camí entre d’altres, i per personalitats de la societat valenciana de les quals volem destacar un, el saguntí, Ferran Escrivà i Cantos.

Ferran Escrivà va nàixer a Sagunt el 10 d'octubre de 1905 i va faltar el 24 de febrer de 1977. De professió va ser pintor i dibuixant valencià. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a les universitats de Madrid i Barcelona, un període en què va freqüentar diverses acadèmies d'art.

Un cop acabat els estudis entrà a treballar com a jutge municipal a l'Audiència de València, però poc temps després va abandonar el càrrec per poder dedicar-se plenament a la seua vocació artística.

L'any 1932 va ser una de les 47 personalitats del món cultural signants de les Normes de Castelló, que recollien les 34 regles ortogràfiques que configuraven «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Durant la guerra civil espanyola va col·laborar amb la CNT-FAI en la realització de nombrosos cartells i vinyetes propagandístiques. L'any 1937 va exposar la seva obra «Treva» al Pavelló de la República dins l'Exposició Internacional de París.

Va ser president del Sindicat de Professions Liberals de la CNT valenciana. Va formar part del consell de redacció de la revista d'acció cultural Libre Studio, vinculada a la CNT i dirigida per Higinio Noja Ruiz. La revista només es va publicar entre desembre de 1936 i novembre de 1938, a València.

Al finalitzar la contesa va viatjar per diferents països llatinoamericans. Quan torna a València es va dedicar a la docència, impartint classes d'Història d'Art Contemporani a l'Escola Sant Carles de València. També va formar part de l'Instituto Diego Velázquez del CSIC.

El seu estil cal ubicar-lo en l'art abstracte del qual era un apassionat defensor. Va participar el 1955 al Congrés d'Art Abstracte celebrat al Palau de la Magdalena de Santander. Entre les seues pintures més importants destaquen la decoració del Saló de Cent de l'Ateneu de València, els murals de l'Instituto de Cultura Hispánica, i els del Salón España al Hall of Fame del International College of Surgeon de Chicago.

Rescatem així a un intel·lectual políticament implicat que va formar part d’una fita molt important com son la publicació de les Normes de Castelló, la gramàtica del nostre valencià.