Som Europa però serem Atlàntida, anote en un paper després d'acabar de llegir la nova novel·la de Joan Benesiu, com qui envia un missatget anònim en una botella o un twit per una pantalla. No explicaré de què va la novel·la de Benesiu, perquè cap novel·la no s'ha d'explicar, ja que s'escriu per a ser llegida, no mai explicada. En tot cas pot ser comentada entre aquells que l'han llegida i que, just per això, s'adonen quan la comenten que no queda gens clar si els comentadors han llegit la mateixa novel·la, de tan diferents com poden arribar a ser-ne els gustos, les opinions o les objeccions.
En el meu cas, a més, puc dir que el primer llibre que vaig llegir de J. Benesiu no vaig saber que ell n'era l'autor fins uns anys més tard, ja que aquell llibre el signava un tal Josep Martínez Sanchis i el llibre era un estudi sobre un poeta de la Renaixença Valenciana, Joan-Baptista Pastor i Aicart, un metge de Beneixama del segle XIX el qual, segons aquell assaig biogràfic, resultava ser un dels autors més «guardonats» del seu temps i època, és a dir, dins del romanticisme tardà de la coneguda com a Segona Renaixença.
Aquesta publicació de la Universitat de València em va interessar, no solament pel poeta vuitcentista analitzat, sinó perquè aleshores em trobava intentant redactar la biografia de Teodor Llorente, el patriarca de la Renaixença Valenciana. En aquell moment, repetesc, no tenia ni idea de qui era el novel·lista Joan Benesiu. Al novel·lista el vaig conèixer prou després, perquè un amic em recomanà Gegants de Gel. Així, va ser com em vaig interessar per la narrativa desolada i alhora viatgera de Benesiu, un autor que tenia el mateix nom d'aquell estudiós de la vida i obra de Pastor i Aicart. Una coincidència inimaginable, o fins i tot novel·lesca, que tanmateix resultà ser familiarment real. Tots dos eren no el mateix personatge, però sí la mateixa persona. La lectura de Gegants de gel em va fascinar.
Què dir de Serem Atlàntida? Que és una novel.la delirant que recorre Europa com un simulacre d'un viatge cap a enlloc, fent-ne una aventura literària on els paisatges oblidats d'una memòria esborrada es transformen en records inventats, en farsa, perquè el temps, que és un gegant constructor i destructor alhora, acaba convertint els personatges en elements d'un espectacle aparaulat entre ruïnes mítiques, on tots som Europa però serem Atlàntida un dia.
