Els custodis del Castell

En el marc de les celebracions del 20é aniversari de l’adquisició pública del Castell-Palau d’Alaquàs, esta vesprada es realitzarà una taula redona protagonitzada pels descendents de persones que, sovint de manera anònima, van jugar un paper decisiu en la custòdia i conservació de l’edifici.

Així, amb el títol «Les vivències de les famílies vinculades al Castell», l’acte comptarà amb la participació de les periodistes Verònica Castillo, del gabinet de premsa de l’Ajuntament d’Alaquàs; Pilar Moreno, coordinadora de la Xarxa d’Emissores Municipals, Laura Sena, delegada del diari Levante-EMV en l’Horta, i de l’investigador i exalcalde Adrià Hernández, que durant els darrers anys està realitzant un valuosíssim rescat de documentació. El plat fort de la trobada consistirà a escoltar els testimonis de Raquel Giménez Rodríguez, rebesneta de Julio Giménez Llorca, propietari de l’edifici entre 1889 i 1918; Carlos Peiró Cabo, besnet de Joaquim Vento Peiró, alcalde d’Alaquàs durant el trienni 1918-1921 (és a dir, en el moment en què el palau fou declarat monument històric i artístic); Rafa Palop Planells, membre de la família dels «Castellers», que van fer-hi d’estatgers des de finals del segle XIX fins als quaranta; i Amparo Mengod, filla del matrimoni que se n’ocupà en els cinquanta.

A més, hi haurà també un espai de record per a Carmel Baixauli Comes, un alaquaser que, en febrer de 1928 –feia deu anys que, sobre el paper, el Castell estava protegit per la llei–, jugà un paper clau en la defensa de l’edifici. Així, quan l’aleshores propietari enderrocà, amb nocturnitat i traïdoria, la torre nord-est del monument, Baixauli llançà un crit d’indignació i alerta que posà en guàrdia les autoritats polítiques i culturals. «Como vecino de esta villa» –escrigué el dia 21 en un article que, posteriorment, fou reproduït a la revista Valencia Atracción– «[solicito] que se tomen acuerdos terminantes para que no se toque nada de este Castillo-Palacio, [ya] que hay especial interés en hacerlo desaparecer».

Vora un segle després, resulta de justícia evocar aquells fets. Sense la seua acció entusiasta i decidida és quasi segur que este exponent de l’arquitectura civil renaixentista no hauria arribat als nostres dies.

Suscríbete para seguir leyendo