Ortí i Moles, defensor dels Furs

Josep Ortí i Moles va nàixer a València, el 1650, i fou fill del secretari de la ciutat, Marc Antoni, recordat sobretot per una apologia de la llengua on es queixava de la deserció de molts parlants -en especial en l’àmbit de la política local. Josep va ser germà d’un altre Marc Antoni i de Jacint, eclesiàstic. El qui m’ocupa ara, però, es considera el de major relleu literari: doctor en Lleis, arribà a opositar a una càtedra a la Universitat de València i ocupà els oficis de secretari dels Estaments i regent del Llibre de memòries de la ciutat. Va participar en diverses acadèmies poètiques locals i, segons el bibliògraf Ximeno, introduí novetats en aquelles pràctiques literàries barroques. Josep Ortí i Moles fou, per altra banda, un apassionat partidari de l’Anjou Felip de Borbó, durant la Guerra de Successió. Per això va patir la persecució dels austriacistes primer, i, ja instaurat el poder borbònic -atés que va ser defensor dels furs dels valencians-, va haver de patir la presó i l’exili al castell de Pamplona, ja que va redactar un memorial -que apareixia anònim- en què s’explicava al rei que València no li havia estat infidel al Borbó, sinó que es va veure obligada a capitular davant Basset per la indefensió en què el duc d’Anjou la va deixar, en no enviar-hi tropes. Això li comportà molts problemes, per defensar el dret dels valencians.

 Pel que fa a la seua producció literària, cal indicar que és extensíssima i que pràcticament sempre va ser en castellà. Hi ha papers polítics, versos acadèmics, comèdies, entremesos i textos religiosos. Entre les seues obres, no en són poques les adreçades directament a la monarquia, primer en la persona de Carles II d’Àustria i, després, en la de Felip de Borbó. En valencià sembla haver estat el redactor d’unes Ordinacions de la costa marítima del regne de València, que li han estat atribuïdes per Joaquim Martí Mestre, i, encara, es conserven algunes composicions poètiques seues en aquesta mateixa llengua, en un volum manuscrit que actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, i que va estar confeccionat pel seu nebot, Josep Vicent. Ortí i Major. Ximeno assegura que Josep Ortí i Moles va morir «cumplidos los 78 de su edad, en perpetuo celibato» el 1728, i els seus papers manuscrits els va heretar el ja esmentat nebot seu. I d’allà, anaren dispersant-se -afegim ara. I el seu interés per recuperar els Furs també s’oblidà.