Cerveses

Un atent amic de Barcelona em sorprén en comentar-me que la cervesa batejada com el riu del Cap i Casal s’ha convertit en la favorita dels indepes. Tant que ja ha superat a l’aragonesa Moritz, que va tindre dies de glòria perquè un director general de la companyia va mostrar fidelitat absoluta a la causa sobiranista, tanta que li va costar el càrrec, amb la consegüent caiguda en desgràcia de la marca entre els partidaris d’una autodeterminació com Portugal. Per damunt de preferències, queda demostrat que l’únic important que exportem al nord té a veure amb el sector de la distribució i l’alimentació, com indica l’imparable èxit de Mercadona a Catalunya. Tant que la seua arribada va acabar amb les cadenes tradicionals que dominaven el sector. El consum no atén a les brúixoles.

Quan associe cervesa amb el supermercat valencià sempre recorde com José Luis Soler ens contava, amb la seua particular simpatia, quan li preguntava a Juan Roig perquè no hi havia més marques conegudes de cervesa al Mercadona. L’empresari sempre contestava amb una altra pregunta: «quina és la millor cervesa del món?». I deixava passar uns temps perquè es diguera tal o tal altre derivat de malta. Fins que ell sentenciava: «la millor és la més fresca!». Té tota la raó.

He tingut una relació intensa amb el destil·lat de llúpol. De primeres, durant l’adolescència la menyspreava, potser per amarga, però a poc a poc ens van anant fent amics, fins a una convivència estable. Tant que fins i tot he arribat a apreciar també la sense alcohol debut a una parada tècnica superada. Així que ara soc com Carlos Mataix, l’autèntic savi de la cosa, que un dia em va convéncer que cada moment del dia demana una classe de cervesa. Crec que Mataix mereix un homenatge, no tant pel seu mestratge cervesa, que també, més bé per ser una de les peces claus en una indústria que tants llocs de treball ha generat, des de les distintes fàbriques per les quals ha passat, fins als distribuïdors i hostalers, sense oblidar als consumidors.

Ara que el mercat està saturat de marques i que els bars s’han especialitzat en distintes classes de cervesa, els que saben diuen que la millor sempre és la del tirador. És curiós perquè ací sembla que som més de botella, però, en canvi, quan anem fora gaudim amb els locals que tenen com a mínim cinc aixetes de suc d’ordi. El súmmum dels amants de la cervesa és entrar en un pub anglés o irlandés i contemplar l’exposició de tiradors. Però que la nostra cervesa triomfara fora, tampoc estava previst.

Suscríbete para seguir leyendo