Còmics

El grup de missatges que tenim les meues germanes, el meu germà i jo es diu 13, rue del Percebe. Els personatges d'Ibáñez, juntament amb els de Vázquez (les germanes Gilda), Escobar (Zipi i Zape) i Sanchis (Pumby) formen part de la infància de la meua generació. Però Mortadel·lo i Filemó, amb el professor Bacteri i la resta d'integrants de la TIA, traspassaren fronteres i fornades. Des que dissabte va faltar Francisco Ibáñez, les xarxes s'han inundant de portades i vinyetes amb el record dels bons moments que associem a un parell d'espies destarifats, però que queien bé, la versió castissa de James Bond, que parodiava la nostra societat any rere any, creant la crònica còmica del nostre país per a totes les edats.

La meua infantesa està lligada als tebeos, nom que inventàrem associat a la revista TBO, perquè en aquell moment parlàvem d'historietes. Els conceptes de 'tira còmica' o 'còmic' vingueren més tard, en el meu cas, amb la revista Totem on vaig descobrir Guido Crepax, Milo Manara i sobretot Moebius, artistes internacionals que mostraven llenguatges adults en el traç i el diàleg. Ciència-ficció i aventures desinhibides, un món nou per explorar en l'adolescència també d'un país que s'obria a la democràcia. L'edat adulta ha significat parlar de novel·la gràfica i del reconeixement d'una expressió artística de primer nivell, amb la creació del Premi Nacional del Còmic, atorgat pel Ministeri de Cultura des de 2007 i que ha reconegut el treball dels valencians Paco Roca per Arrugues el 2008 i d'Ana Penyas amb Estamos todas bien el 2018. El mateix any, la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València creava el premi València de Novel·la Gràfica i que s'enduia Núria Tamarit amb Dues monedes.

Al nostre territori, només hi ha una revista que fomenta la lectura en valencià de la mà de la historieta, del còmic. Des de fa més de trenta anys Camacuc fa riure els menuts de casa amb personatges que parlen en valencià, com ells. Els acosta la cultura, els enganxa a la lectura, els fa pensar, imaginar altres futurs. La mateixa setmana que moria Ibáñez, un regidor de Cultura vetava la revista Camacuc, també Enderrok, sobre música, i Sàpiens, sobre història. Llegir sempre ha sigut un esport de risc.

Suscríbete para seguir leyendo