El podrit règim del 78!

Hi ha qui diu que la situació actual de més que possible bloqueig electoral podria conduir a un atzucac de conseqüències molt perilloses per a l’actual règim del 78. Tant de bo! Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional, és el més clarivident en aquesta línia de pensament. Afirma que la repetició d’eleccions seria pràcticament la dissolució del sistema nascut de la continuïtat del franquisme –encarnat en la tan venerada farisaica transició, adobada per una constitució incapaç de donar eixida al conflicte nacional que, pel que sembla, la podria posar entre l’espasa i la paret.

Tot va començar amb el trencament del bipartidisme ocorregut arran de la degradació electoral dels dos partits sistèmics, després de lustres d’haver estat immersos en tota classe de corrupteles. I gràcies als moviments nascuts al caliu del 15M –domesticats dissortadament a la política partidista mitjançant Podem i de la ressuscitació de Ciudadanos per part de l’Ibex-35–, es va produir l’inici del cicle de repeticions electorals que avui s’està instal·lant en un panorama de crisi institucional.

Millor fer una mica de memòria. Els comicis de desembre de 2015 portaren als de juny de 2016 i a un bloqueig que fou resolt amb un experiment inèdit, un connat de gran coalició en què, per primera vegada, el PSOE facilitava un govern del PP. El 2019 es produí una nova duplicació electoral de l’abril al novembre i la posterior l’entrada d’UP al govern del PSOE. Dues repeticions electorals que tindrien com a protagonista Pablo Iglesias, amb conseqüències molt negatives en els seus resultats electorals, per la gran davallada des dels 71 escons de 2016 fins als 35 de 2019. 

Com a mostra de la paràlisi crònica en la formació d’un nou govern estatal, planeja per tercera vegada una altra convocatòria electoral, si fa no fa, a tocar del pròxim Nadal. En aquesta ocasió, supeditada als escons obtinguts per l’independentisme català, que es postula com a àrbitre de la governabilitat. L’elecció de la Presidència de la Mesa del Congrés és un senyal per a navegants. Sense un canvi radical en el guió electoral, la cosa apunta a un veritable col·lapse permanent, que podria posar amb el cul a l’aire el règim del 78 i la necessitat del sistema de reforçar el bipartidisme com a solució. De fet, la davallada de Sumar i de Vox va en aqueixa línia. I unes noves eleccions podrien significar un colp definitiu contra aquestes dues formacions.

Caldrà veure fins a quin punt els mitjans de manipulació mediàtics són capaços de fer tornar el ramat electoral al corralet de l’actualitzat canovisme del PP i del sagastisme del PSOE, a un reforçat bipartidisme. Amb tot i això, els partits independentistes podrien seguir mantenint en les seues mans la clau d’una Moncloa cada vegada més difícil d’ocupar, condicionada per la necessitat d’afrontar les històriques aspiracions de les nacions oprimides.

Entrem en uns moments de gran incertesa. Haurem de comprovar quina capacitat de resistència té el podrit sistema del 78. Recordem que les caigudes del mur de Berlín i de la Unió Soviètica gairebé ningú no les va preveure fins que s’enfonsaren com el Titànic. Temps de canvi profund s’albira i les solucions passen inexorablement per la desintoxicació del franquisme, que encara ho condiciona tot!