Bolos

‘Greenleaf’ explica l’era Trump

Los protagonistas de 'Greenleaf'.

Los protagonistas de 'Greenleaf'. / Netflix

Joan Carles Martí

Joan Carles Martí

Tot i que m’estic deixant les sèries, hi ha una que m’ha atrapat igual, o més, que una altra quan anava a la facultat i em relaxava de tanta història i assemblees. Greenleaf és un drama familiar calcat a Falcon Crest, però en afroamericà i amb molta més informació actual. Cinc llargues temporades de trepidada acció de secrets, crims, mentides, i traïcions al si del clan del mateix nom que dirigeix una megaesglésia a Memphis, el bressol del blues, gòspel, rock and roll, i el country «rockabilly», i on van començar la seua carrera Johnny Cash, Elvis Presley i B. B. King. Doncs, allà, en la suggerent quotidianitat del relat de la família Greenleaf en la cantonada sud-est de Tennessee, s’entén la societat actual dels Estats Units, la que vota majoritàriament a Trump. Perquè més enllà de la ficció de les trames i escenes, descriu a la perfecció l’entramat d’interessos religiosos barrejats amb els negocis i la política. On queda clara la influència de les sectes religioses sobre la majoria de la població i al mateix temps la falta d’escrúpols dels seus bisbes, pastors i resta del personal eclesial. Plasma com el control espiritual s’aplica al control ideològic en contra del col·lectiu LGTBI+, el feminisme o el pensament avançat. 

Un fenomen que domina tota allò que s’anomena l’Amèrica profunda, una extensió de terra i població entre Nova York i Los Angeles, però que també s’amplia a Mèxic i tota Centreamèrica, i baixa pel Carib fins a Brasil i Argentina. Era coneguda la influència de les esglésies evangèliques en el boom populista que va facilitar la victòria de Trump, Bolsonaro, López Obrador, o l’expresident de Bolivia Jeanine Áñez, uns governants que amb la Bíblia a la mà encadenen discursos d’odi contra el distint, igual que també passa entre els extremismes islamistes i hebreu, com estem veient. I que arriba a les noves radicalitats hindús i budistes. 

El dret de conquesta en nom de la fe va ser habitual en l’Edat Mitjana europea, com acabem de recordar en els nostres idus d’octubre, així que l’actualització d’aquelles croades d’identitat cultural i religiosa mai han desaparegut en cap dels punts cardinals, i ara sembla que es tornen a reproduir en les societats aparentment més laiques, amb tot l’entramat dels media, amb bona música i millor cinema.

L’estrena de Greenleaf el 2016 va tindre més de tres milions d’espectadors, convertint-se en la primera sèrie amb més audiència en la història d’OWN, la televisió per cable de la Warner Boss.