Elefants, accents i banderes

Dies enrere vaig llegir una notícia que em deixà bocabadat. Segons un estudi elaborat per la Universitat de Colorado (EUA), els elefants africans etiqueten vocalment els seus congèneres. En d’altres paraules: utilitzen, en el dia a dia, el que nosaltres entenem com a noms propis; ja que, segons s’ha pogut comprovar, s’interpel·len mitjançant crides que varien en funció de cadascun dels membres del ramat.

El descobriment té una transcendència i significació evidents, ja que, fins ara, la capacitat d’emprar etiquetes vocals -és a dir, sons apresos- per a apel·lar a un individu en concret era una característica pròpia dels humans. En aquest sentit, si bé és cert que molts tipus de bèsties llancen crits per a alertar de la presència de menjar o de depredadors, en el món animal resulta insòlit l’ús de les esmentades etiquetes -que acomplirien una funció nominal- per a captar l’atenció del destinatari d’un determinat missatge.

En conseqüència, i després d’analitzar més de sis-cents alarits d’elefants kenyans, es considera que aquests paquiderms en serien una excepció, i per dos motius: perquè l’ús d’etiquetes identificatives o denominacions particulars implica un aprenentatge vocal, ja que els animals no naixen sabent els noms dels seus futurs amics, coneguts i saludats, que diria Josep Pla; i perquè són dels pocs mamífers capaços d’imitar sons nous. Així, es tracta d’una habilitat singularment avantatjosa per als exemplars que es troben en una posició allunyada dels seus companys socials, amb els quals interaccionarien a través del que els estudiosos qualifiquen com a «sorolls de contacte per a comunicar-se a llarga distància». Vaja, paregut als nostres programes de missatgeria instantània, però fets servir amb molt més trellat.

Com deia, em sembla una troballa fascinant que, sens dubte, obri la porta a múltiples interrogants, com per exemple: els elefants coneixeran l’humor i la ironia? S’aplicaran entre ells el que els valencians titlem de malnoms? Seran capaços d’emetre missatges de l’estil: «Barruda, qualsevol dia serà millor botar-te que rodar-te»; «Sempre plou quan no hi ha escola, eh, Nasderrave?»; o «Xe, Cagonet, tens la cara folrada de vaqueta». Resultaria revelador saber-ho... Ara, el que és segur que mai no faran serà aprovar canvis d’accents en contra del criteri dels especialistes. Ni, menys encara, tapar-los amb una bandereta. La seua intel·ligència i sentit del ridícul els ho impedirien.