#País Valencià

Vet ací l’etiqueta que s’ha fet viral impugnant la censura del terme País Valencià. Una ratlla més al tigre censor del govern de Mazón, tan ple ja de ratlles que una més no li fa res. No assenyale amb el dit el conseller implicat perquè tots els consellers semblen haver nascut amb tisores en comptes de mans i, com a cuiners de la censura, guisen amb idèntics ingredients i actuen amb entusiasme siamès. Censuren escriptors i censuren paraules valencianes que semblen massa catalanes. Els importa una fava si el lèxic va ple de vocables anglesos: «zapping», «cocktail», «best seller», «top-model», «fashion»..., però perden la xaveta quan senten petit, caliu, becaina, capvespre, xiuxiuejar... Censurar, doncs, torna a ser verb de moda al País Valencià. Censuren l’apel·latiu País Valencià perquè el singularitza i rescata de l’anomia despersonalitzadora que suposa el concepte ‘comunitat’; i també per rancúnia i temor: els dos pilars del feixisme. Feixisme, sí, per odiar qui pensa diferent i ser incapaç de subscriure les paraules d’Evelyn Beatrice Hall: «No compartisc el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho»: País Valencià, per exemple.

La cacera de bruixes contra la denominació País Valencià és d’una intolerància quasi medieval i evoca reminiscències mccarthystes. Només des de la ignorància supina, que sol ser atrevida, es pot identificar País Valencià amb Països Catalans. I dic jo: si per fer una simple instal·lació domèstica t’exigeixen un carnet professional, com és que per ser conseller no es requereix ni una mica de rigor? I ara la pregunta idiota: si el terme País Valencià no és legal, què collons fem amb l’Estatut on figura la denominació com una expressió reconeguda i acceptada? El tirem al blau de la mar perquè hi surt contemplat? Il·legalitzem el PSPV, EUPV, CCOO-PV, UGT-PV i altres? Mentre els ‘anti’ País Valencià siguen tan orfes en raons com profusos en acusacions poden vestir la catalanofòbia tan de seda com vulguen: en ridícula es queda.