La dreta no sap perdre

Escric estes línies el matí on de nou Pedro Sánchez ha sigut investit com a president del Govern gràcies als 179 vots de tots els partits del Congrés, excepte la dreta i extrema dreta. La investidura ha comptat amb el vot favorable dels representants de 12’6 milions de vots, ciutadans i ciutadanes, front a l’oposició dels representants de 11’3 milions. Més diputats han votat favorablement a un govern de coalició progressista que amb Felipe González en 1989 amb 167 vots, Rodríguez Zapatero en 2008 amb 169 vots, Rajoy en 2016 amb 170 vots i el mateix Sánchez en 2019 amb 167 vots. I en primera votació, tal i com recull l’article 99 de la Constitució i des del respecte estricte a les normes que estableix.

El projecte de Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social en Catalunya és un projecte de llei constitucional. No hi ha en la Constitució cap prohibició de la mateixa. És un intent contundent i excepcional per a posar fi a l’anomenat «procés», l’assumpte polític que ha configurat la política espanyola durant els últims deu anys consagrant i reforçant a l’independentisme, complicant i enrarint la vida a la política estatal i alimentant i enfurint a la vegada a la dreta més radical. L’amnistia tal com s’ha plantejat és una bona via per a resoldre per la via política un problema polític del qual els governs del PP en tenen molta responsabilitat. Recorden les seues campanyes contra els productes catalans? Recorden el recurs d’inconstitucionalitat que el PP va plantejar a l’Estatut d’Autonomia que havia estat aprovat pel Parlament català, per les Corts espanyoles i en referèndum en Catalunya i que va ser el desencadenant de tot el conflicte? Mai hauria d’haver eixit el conflicte de la política i ara és bo que torne al terreny del debat i la paraula. Ho hem de dir amb claredat: L’amnistia és bona perquè permet seguir endavant en el camp del debat i la política.

Sabeu per què PP i Vox no volen l’amnistia? Per què volen seguir instal·lats en un marc de confrontació territorial tant en Catalunya com en Euzkadi? És molt senzill, per una banda és una confrontació que els dona vots i per altra, i sobretot, els permet no parlar dels interessos de la majoria i dedicar-se a beneficiar als seus, als poderosos. És una cortina de fum encaminada a desviar l’atenció del seu programa retrògrad que estem veient com apliquen en el dia a dia en molts ajuntaments i comunitats autònomes on governen junts. Ho volem dir alt i clar: L’acord d’investidura és un bon acord per als valencians i valencianes. Esta ha de ser la legislatura de l’agenda valenciana, i perquè això siga possible hem de superar esta etapa i mirar cap endavant.

Que ningú s’enganye. Els aldarulls de la dreta en el procés d’investidura ja els coneixem d’abans, de fa anys. Recorden quan al govern de Rodríguez Zapatero el qualificaven d’il·lícit? Recorden que abans va passar una cosa pareguda en l’últim govern de Felipe González? Sempre igual: Es busca un argument que puga funcionar a nivell de comunicació i a partir del mateix: Govern il·legal, sempre la mateixa història. En el fons el problema és un altre: La dreta espanyola continua pensant que governar el país és una competència exclusiva seua. I com que és un pensament gens democràtic cal encobrir-lo amb els arguments més variats: Vinculats a temes religiosos com el matrimoni gay, l’eutanasia etc. Vinculats a canvis ràpids en la intenció de vot per atemptats o, ara, vinculats a un problema constitucional amb l’amnistia.

Els valencians som una societat dialogant que busca solucions basades en el respecte. I estem segurs que la majoria no entén la crispació, el sectarisme i fins i tot la justificació de la violència que hi ha hagut estos dies. Manifestacions violentes emparades per càrrecs públics, com el vicepresident del Consell i conseller de Cultura i regidors d’este ajuntament del grup Vox. Els valencians i valencianes necessitem que es parle de nosaltres, dels nostres problemes i sobretot de les nostres solucions, no d’allò que li vinga bé i en gana al senyor Feijoó i al PP, un partit que ha entregat els governs a l’extrema dreta.