Opinión | Bolos

Bonaparte i el Botifarra

Joaquin Phoenix i Ridley Scott.

Joaquin Phoenix i Ridley Scott. / L-EMV

La pel·lícula de Ridley Scott va ser abans un conyac de luxe per ocasions molt assenyalades en aquell horrible moble-bar dels setanta, que cridava l’atenció per aquella forma tan característica de la botella, més horitzontal que vertical. Anys després un personatge d’estudi incòmode per la historiografia espanyolista i la materialista, tot i que per qüestions distintes. Més enllà de la ràpida ascensió del militar francés a emperador, sembla que l’actuació de Joaquin Phoenix dona credibilitat a un personatge que va ser molt odiat pels valencians. Tant que a casa, la iaia deia allò que «vinga el que déu vulga menys els francesos», i això que mai va ser beata i un dia li vam descobrir un carnet de la UGT de temps de la República. L’impuls contra aquell il·lustracisme francés va ser utilitzat per la reaccionària església d’aleshores i l’agrarisme inculte que va donar com a màxima representació al Palleter, propulsor d’un protopopulisme encara present entre el valencianisme d’ample espectre, i mal formulat per aquells senyors d’ordre de la Renaixença de Llorente, sempre ofrenador en cap.

Només he llegit alguna crítica, de Napoleó, que és un vici també en perill d’extinció. «Funciona millor com a comèdia que com a epopeia històrica», diu David Ehrlich en la prestigiosa Indie Wire, al mateix temps que avisa que «els que temien la glorificació del dictador poden estar tranquils, la pel·lícula li humilia per complet». Mentre que David Rooney en The Hollywood Reporter, creu que «malgrat la seua força, la seua atmosfera i els seus combats ben coreografiats, es tracta d’un tapís històric massa extens per a resultar convincent, sobretot quan es desvia de la parella protagonista». L’espectacular Vanessa Kirby, coneguda pel seu paper de princesa Margarida a The Crown, fa de Josephine de Beauharnais.

Ara fa deu anys que es va tancar Canal 9. Després va haver-hi una reobertura botànica molt antimoderna, on els inconscients peons de la nova ruralitat van intentar posar a Pep Gimeno en pla Mick Jagger, però com era previsible, no va funcionar. Haguera estat més profitós el Palleter com a heroi invers, però ni això, els valencians afrancesats són minoria absoluta.