Salvem les nostres platges

És cosa sabuda, però convé recordar-ho: abocar tones d’arena a les platges, en regressió per anteriors actuacions incorrectes, és tan ineficaç com «llaurar en l’arena» (mai millor dit), perquè el primer temporal marítim se l’engolirà en un tres i no res. Ho veiem any rere any; però, tossuda com és la Demarcació de Costes, per una orella li entra i per l’altra li surt, ignorant el consell d’Einstein: «si busques resultats diferents, no faces sempre el mateix». Està passant a la Safor, al Saler, a Dènia i a tot arreu. I passarà també amb l’ampliació del port de València que alterarà el litoral fent perillar fins i tot l’Albufera. Diuen els informes tècnics que l’ampliació és «mediambientalment sostenible», però la Justícia ho qüestiona; i també els efectes nocius d’actuacions semblants realitzades dècades enrere. Qui en tinga dubtes que pregunte, per exemple, a qualsevol saforenc de certa edat com eren les platges al sud del port de Gandia en 1960 i com són ara. Fa ganes de plorar.

Amb l’ampliació del port de València guanya la batalla la CEV, la Cambra de Comerç, inversors, empresaris logístics i la naviliera MSC. I la perd la gent i el patrimoni natural, en anteposar la renda per càpita sobre l’equació del benestar. Com que el lector d’aquesta columna té acreditada la seua intel·ligència no cal que m’esplaie per fer més sòlid l’argument. Així que a la ciutadania no li’n queda altra més que pujar al ring i guanyar el combat amb mogudes socials com a les acaballes del franquisme: «El Saler per al poble», que va paralitzar la urbanització de la Devesa; «El riu és nostre i el volem verd», quan volien convertir l’antic llit del Túria en autopista d’entrada a València; o, posteriorment, «Salvem el Botànic» de l’especulació urbanística. No serà fàcil perquè el poder econòmic, amistançat amb el poder polític, controla el món de les comunicacions amb el qual intenta modelar l’opinió de la població i fer passar com a decisió sublim una iniciativa més que qüestionable.