L’ampliació nord del Port de València: Un caos mediambiental

El Consell de Ministres primer, i després d’Autoritat Portuària de València, han donat llum verda a l’ampliació nord del port de València. S’ha aprovat, amb el vot en contra dels ministres de Sumar, després de la visita al port del ministre d’obres públiques, del PSOE, on a més de brindar, no sé si amb cava o xampany, va intentar posar de manifest les grans virtuts mediambientals d’esta ampliació, que projecta la multinacional suïssa MSC, en temes d’electrificació, d’automatització i, sobretot, de mobilitat amb tren. Deixe per als treballadors del port l’anàlisi sobre els llocs de treball del procés d’automatització. No suposa un augment dels mateixos sinó tot el contrari.

Anem a les dades sobre mobilitat amb tren. La Terminal, quan estiga finalitzada, preveu moure 4’79 milions de contenidors a l’any. Per atendre a la mobilitat ferroviària, disposa de sis vies ferroviàries de 1000 metres de llargària que van a permetre moure 305.000 contenidors a l’any. Una senzilla divisió ens mostra la realitat dels «grans avanços de mobilitat en tren» de l’Accés Nord. Això suposa que només el 6% dels contenidors que arriben  a la nova terminal podrà anar en tren. Tinc molts dubtes de què puga considerar-se cap avanç assolir aquesta marca a nivell de transport ferroviari. Cal recordar que la Unió Europea s’ha marcat com objectiu assolir el 30% de la circulació de mercaderies amb ferrocarril, objectiu que per cert alguns països ja han assolit.

Però la pregunta sembla evident. Com es mouran els milions de contenidors restants? No cal que ningú ens responga perquè la resposta és evident: Aniran amb camions. Si estimem un percentatge de contenidors importació/exportació del 45% com ha ocorregut els últims anys açò implica que al voltant de 1’8 milions de contenidors a l’any hauran de moure’s en camions. O siga, aproximadament cinc mil camions més hauran de transitar diàriament per l’entorn de València. Vostès no creuen que això mereix una declaració d’impacte ambiental i un estudi seriós de mobilitat en tot l’entorn metropolità? El tema és tan seriós i greu que ja estem veient declaracions, per exemple de Propeller, on es demana sense cap rubor que cal anar plantejant-se fer l’accés Nord per a camions com a element imprescindible per afrontar la mobilitat dels mateixos provocada per l’ampliació del port. Si algú es pregunta «açò quan val?» que comence a sumar molts centenars de milions d’euros. Evidentment si no es vol recórrer a la solució barata: Fer passar els camions per dins de la ciutat o almenys pels barris del Cabanyal i la Malva-rosa.

Evidentment hi ha un efecte molt greu sobre les platges tant del Nord (Cabanyal, Malva-rosa) com, sobretot, del Sud (Pinedo, el Saler etc.). Efectes ja estudiats que la DIA de 2007 va manar corregir i que el Port ha obviat el seu compliment de forma descarada (en les platges del Sud només han gastat 49.727,30 euros en 2013). Però tampoc hem d’oblidar l’impacte a nivell paisatgístic sobre les platges de Cabanyal i Malva-rosa. Si algú ho dubta li convide a observar el port des de la platja de Pinedo. Un paisatge permanent, dia i nit, de grues com gratacels. Aquesta, com a mínim, serà la futura imatge que vorem des d’aquestes platges de la ciutat.

I tot açò es vol fer sense un estudi ambiental com obliga la llei i com moltes instàncies reclamen. Efectivament, disposem ja de sis informes oficials qüestionant la manca d’una nova Declaració d’Impacte Ambiental: Des de la Carta del Ministeri de Transició Ecològica a l’Autoritat Portuària de València del 15 d’abril de 2021, l’Informe de l’Advocacia de l’Estat sol·licitat per l’APV a finals de 2022, l’Informe de compatibilitat amb l’estratègia marina de la Demarcació de Costes, el Dictamen de la Comissió científica del Parc Natural de la Albufera de març de 2023, l’Informe del Defensor del Poble de març de 2023 i l’Informe ‘La Albufera de València. Parc Natural. Situació mediambiental i administrativa’ del Consell Valencià de Cultura.

Sembla molt evident que ha arribat l’hora dels tribunals.