Les xiques de dretes no freguen escales

Hi ha gent que té molt mal perdre, son com nens que quan els traus el seu joguet preferit , plorant, llencen tot per l’aire en una mostra de mala educació. Als nens els podem perdonar aquest infantil cabreig momentani, però quan es una persona adulta qui fica els peus a la galleda no mereix perdó ni consideració, i més encara si la seua rebequeria té com a motiu el quedar-se sense la vara d’alcaldessa. I això és el que li ha passat a Cristina Ibarrola que en perdre l’alcaldia de Pamplona va perdre també els papers tot dient que «abans que ser alcaldessa amb els vots de Bildu preferia fregar escales», una frase masclista que encara sona més menyspreativa en boca de una dona a la que se suposa una perfecta educació. El seus pares han malbaratat els diners intentant educar, segurament a un col·legi de monges, a aquesta dona que considera l’ofici de rentar escales una tasca denigrant.

Aquesta pamplonesa de 54 anys, llicenciada en Medicina per la Universitat de Navarra, amb les seues paraules ha menyspreat a milers de dones que, diàriament, freguen escales i cases, segurament ella té a casa una d’aquestes dones perquè li faça aquesta feina que ella menysprea. Son dones, en aquests temps generalment emigrants llatines, que fan la feina que altres dones, amb millor posició social i econòmica no poden fer perquè treballen, fora de casa, en altres treballs més ben remunerats. I tan digna es la tasca d’una metgessa salvant vides o d’una alcaldessa dirigint una ciutat com la d’una assistenta fregant una escala o netejant el cul dels infants d’aquella metgessa o alcaldessa. Però la ja ex alcaldessa de Pamplona no ho entén així, al primer inconvenient ha tret a relluir el seu odi de classe contra les que no son com ella, contra les dones que fan les feines més pesades, i, generalment, més mal pagades. En perdre l’alcaldia mitjançant una legítima moció de censura va treure a relluir el sentit de propietat que alguns, especialment els polítics de dreta, tenen del càrrec en que el poble amb els seus vots els ha col·locat. La representant de la UPN, franquícia del PP durant anys, malgrat dir que «preferia fregar escales» no ho farà, ni tan sols a la seva casa. Tan sols fou una frase plena de prepotència i menyspreu contra una classe social que no es la seua.

Jo estic orgullós de ma mare, una dona que en plena postguerra va tindre que fregar escales i cases per poder donar-me de menjar mentre el meu pare anava morint de la tuberculosi que li havia encomanat el temps passat a la Presó Model de València condemnat per haver defensat amb les armes la legitimitat de la República espanyola. Com ma mare, van ser moltes les dones que, durant aquells anys foscos del primer franquisme, van fregar escales i cases, i encara gràcies per poder fer-ho i així poder anar al mercat i dur a casa alguna cosa per alimentar uns nens que vam créixer dient que no volíem aquell pa negre amassat amb por i sang. Però ens el menjàvem, i tant, no hi havia altra cosa. Nosaltres havíem perdut i encara no ho sabíem, i ara els titulars de premsa amb les paraules de Cristina Ibarrola ens recorden que les classes socials, ens conten el que ens conten, continuen existint i els cadells de les dretes de sempre han mamat la prepotència de classe dels seus avis i pares, i en quant les coses els van maldades trauen a relluir les seus arrels autoritàries.

Aquesta columna és en record de ma mare i de totes les que, com ella, van treure endavant una generació, la meva.