L'enganyifa de l'informe Pisa

No fa gaire, el sistema educatiu espanyol ha tornat a rebre una bona clatellada després de la publicació dels resultats del més que fraudulent informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional de l’Alumnat) que des del tombant del s. XXI elabora l’OCDE. Una institució creada pels principals països enriquits del planeta (USA, França, Regne Unit i Alemanya), que té com a objectiu primordial la defensa de les idees més neoliberals en matèria econòmica (amb una marcada dèria per frenar o anul·lar les polítiques públiques). Vindria a ser com una mena d’OTAN econòmica, guardiana de les essències pures del capitalisme.

I un dels tentacles de control del club mafiós de l’OCDE ha esdevingut l’enganyós informe PISA. Un informe que pretén dirigir o, si més no, condicionar els diferents sistemes educatius dels països on es realitza, amb la intenció d’augmentar la seua competitivitat econòmica, sense tindre cap altre criteri que el merament crematístic. S’hi avalua un model d’alumnat format exclusivament per al mercat laboral, que puga assolir els nivells de productivitat que el capitalisme necessita, amb una mà d’obra adaptada a les seus exigències: flexible, precària, de baixa qualificació i de baix salari. Es tracta d’aplicar una espècie de colonialisme pedagògic per a seguir garantint l’explotació i la submissió de la futura classe treballadora, no pas de preparar-la per a la vida en totes les seues necessitats formatives.

Amb les proves PISA, realitzades a l’alumnat de 15 i 16 anys, s’avalua amb els mateixos criteris el jovent de qualsevol part del món, tant se val siga d’un estat enriquit com d’un empobrit, amb major o menor nivell de benestar social, d’una cultura o d’una altra, d’una classe social o d’una altra... Només els interessa matèries com les matemàtiques, les ciències i la comprensió lectora. La resta de continguts educatius com ara els artístics i creatius, la convivència i la formació ètica, la filosofia, la música i la literatura, l’organització i la participació cívica, la reflexió crítica... són bandejats o disminuïts per si de cas pogueren qüestionar l’actual sistema social i econòmic. Un veritable i contundent adoctrinament!

I en tot això, com en quasi totes les matèries troncals del model de producció i de consum imposat pel neoliberalisme, les dretes i les esquerretes combreguen amb el mateix àmbit de pensament: diferents polítics amb els mateixos collars. Només cal fer una ullada a les darreres lleis educatives, la LOMCE del PP (2006) i la LOMLOE del PSOE-Unides Podem (2020). Es tracta de legislacions que posen en solfa les exigències de l’OCDE i del seu sistema avaluador basat en l’informe PISA. En la primera, el ministre Wert no s’estalvià en cap moment la seua vehement inclinació neoliberal, mentre que en la segona, la ministra Celaá intentà nadar entre dues aigües (a nivell retòric) però, amb molta subtilesa, ens va encolomar més del mateix.

Comptat i debatut, l’informe PISA no té cap fiabilitat si es tracta d’avaluar el sistema educatiu. Els resultats d’aquest informe no en són la conseqüència sinó una de les causes primordials del seu fracàs. N’hi ha moltes més: l’estructura piramidal imposada –com si tots els centres foren privats–, una inútil xarxa d’escoles concertades, la falta de renovació pedagògica, la prevalença de la memorització sobre el pensament crític, l’excessiva extensió dels currículums, un ensenyament que no relaciona uns elements amb altres, un pressupost insuficient... Disculpeu, però algú ho havia de dir!