València carranqueja

Hi ha una València que està deixant de ser i una altra que comença. L’equip de govern, tributari de les seues reaccions hormonals, renuncia a fer i s’aboca a desfer. Inhuma la creativitat i l’originalitat i exhuma la rancior i la caspa. La marca és el retrocés. En lloc d’avançar, carranquegem. Anaren contra la mil·lenària institució foral que permetia als xicotets agricultors de l’horta la venda directa dels seus productes acabats de collir. Feren perceptible la seua confessionalitat portant la Senyera —bandera de tots els valencians— al Te Deum de la Catedral. Mentrestant, més cotxes i menys carrils bici. En podríem fer un vademècum de les reculades. I ara cavalcada de Reis a l’estil manxec, amb personatges de Disney i no del Nadal valencià. Megafonia en castellà i supressió de concerts en valencià. I com que, qui no camina cap endavant queda enrere, València recula. En això passa el mateix que en la faula de la llebre i la tortuga: qui no avança s’atura i qui s’atura retrocedeix.

Negar el permís per a la cavalcada de les Magues de gener és un retrocés més. Quan les dretes eren oposició ja mostraren una ignorància enciclopèdica confonent la tradició republicana de les Magues amb els Reis d’Orient. I enguany les censuren amb raons tècniques que donen cobertura a una decisió política condicionada per clares matrius ideològiques. Després de set mesos de gestió del duet PP-VOX se revela que en l’Espanya que somien no caben les singularitats autòctones. La seua estratègia passa per accelerar els efectes nocius de la globalització sobre les cultures minoritàries, sotmetent-les a una uniformització que genere la pèrdua d’identitat; i esporgar tot pluralisme cultural que no encaixe amb el concepte arnat i caspós d’Espanya com «una unidad de destino en lo universal». En suma, instal·lar en nosaltres un corrent de pensament, una ideologia, una llengua que parlar, una Història comuna i una geografia que no podem alterar i, per tant, ens ‘obliga’ a compartir un únic destí.