Per salvar-vos els mots

Salvador Espriu al seu poema «Inici de càntic al temple» ja ens ho deia «Però hem viscut per salvar-vos els mots/ Per retornar-vos el nom de cada cosa», i des de fa molts anys poetes, altres lletraferits i societat civil l’hem estat seguint al peu de la lletra, hem viscut per retornar el nom a cada cosa per evitar que a ningú li torne a passar com al Tio Canya que el primer dia de classe veia espantat que al got, on tota la vida estava bevent aigua, a l’escola un senyor malcarat li deia vaso, mesa a la taula on cada dia menjava i cama al llit on dormia. Van passar generacions de la nissaga del Tio Canya fins que els nens a escola van veure com, a l’aula, els mestres parlaven com a casa, una llengua menyspreada fins i tot per alguns dels que l’havien aprés dels seus avis i iaies.

Ara, després de un llarg temps, sembla que als valencianoparlants ens volen tornar a les catacumbes, a no poder llegir a les Biblioteques públiques del nostre País Valencià certs llibres i certes revistes per estar editades en valencià. Des de sempre la dreta valenciana, ara acompanyada pels seus estimats col-legues de l’extrema dreta, ha introduït el conflicte lingüístic per obtindre i mantindre’s al poder i al front de les institucions. No es una cosa nova, un poble desinformat i desconeixedor de la seua història es un bon viver on anar a munyir vots en època electoral. I en aquest tema de desinformar al poble o tergiversar la informació a les dretes no els calen mestres, ells tenen matricula «cum laude» en fer-ho, i, a més a més, moltes vegades conten amb ferms aliats entre els mitjans de comunicació. La dissidència sempre els ha fet por i la dreta sempre necessita un «enemic exterior» al que culpar, per uns son els immigrants i per les dretes valencianes el «catalanisme»

Tinc la sensació que l’oposició valenciana encara no s’ha despertat després del cop rebut en les darreres eleccions municipals i autonòmiques ,on la suma de PP i l’ultradretà VOX els va noquejar perquè no van saber il·lusionar a milers dels seus votants que aquell diumenge de Maig es van quedar a casa, segurament desil·lusionats de la política que el govern del Botànic havia fet durant els vuit anys de mandat. Entre uns i altres la nit del 28-M ens vam trobar la casa sense agranar i un PP més dretà que mai entrant fins al fons de la cuina. Ara no es temps de callar davant els exabruptes que cada dia ixen de la boca del Conseller de Cultura, del President de la Generalitat o del Conseller de Salut o qualsevol mandatari municipal amb ànsies de convertir-se en l’espasa flamígera de la censura.

El mal que a tots alcança ja no ve d’Almansa, ara ens arriba des d’Alacant, i que em perdonen tots els que al Sud exerceixen cada dia de valencians. Carles Mazón es troba molt més còmode alabant que Ayuso diga que València es el port dels madrilenys que amb les autoritats de la Generalitat de dalt amb els que ens uneixen llengua i cultura, mentre s’anuncia l’obertura d’una oficina en defensa de l’espanyol. El Conseller d’Educació, altre regal arribat del sud del País, ha remes un esborrany de criteris lingüístics per us dels departament de la Generalitat que incomplex las recomanacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, única autoritat estatutària en la matèria, mentre l’Ajuntament de Meliana anuncia un curs de valencià amb les normes d’una entitat secessionista i el de València nega als seus pressupostos subvencions a Universitats i Sindicats per atorgar-les al secessionista Rat Penat.

Alguns volen reeditar la «batalla de València», sols per un grapat de vots.