I si València es queda sense marató?

Que no s’espanten els aficionats a córrer -sembla que ara en diuen runners- que el títol de l’article és només una possibilitat, ben real això sí, però de moment tan sols això: una possibilitat. I ve a compte perquè, com ja saben lectors i lectores, fa uns dies l’Ajuntament de València es va veure obligat a activar el protocol de seguretat per contaminació atmosfèrica. Les indicacions van ser clares i anaven dirigides sobretot a persones vulnerables: xiquets, ancians i malalts; com que l’aire no tenia bones condicions era convenient que es quedaren a casa. Hi havia però un altre sector afectat: els esportistes -o els que aspirem a ser-ho-. L’Ajuntament demanava que no es fera esport a l’aire lliure. Jo també soc aficionat a córrer però vaig tenir sort perquè l’entrenament que estic seguint em marcava aquell dia com a jornada de descans. Alguns amics i coneguts, corredors impenitents, sí que tenien previst eixir a entrenar; emprenyats, van remugar i finalment aplicaren el trellat i es quedaren a casa: tots sabem que per perdre un dia d’entrenament no anem a empitjorar sensiblement les nostres pobres marques...

El cas és que, tal com anaven les coses, no vaig poder evitar plantejar-me una qüestió impertinent: s’imaginen que aquella alerta haguera coincidit no amb un divendres qualsevol, sinó amb el dia que València organitza el que és merescudament reconegut com el millor marató d’Europa? Imaginen el desgavell? Milers de corredors desplaçats de tot el continent, que han pagat el seu viatge i l’alberg, troben de sobte que la contaminació impedeix la celebració de la prova que han estat preparant tant de temps! Podem fer-nos una idea de l’impacte terrible per a la imatge de la ciutat, per al turisme... No vull alarmar ningú però ja hem vist que la possibilitat existeix... I ja saben el proverbi: si ha passat una vegada, pot tornar a passar.

L’explicació oficial deia que aquella situació extraordinària es devia a la pressió atmosfèrica, excepcionalment alta, que impedia que la contaminació es dispersara. La realitat és que la contaminació existeix, la tenim cada dia sobre la ciutat, però el règim de vents litorals, el terralet nocturn i la marinada diürna, s’encarreguen d’escampar-la: dissimulen el problema, però no l’eliminen. Una política mediambiental i de salut responsable, doncs, hauria de deixar de confiar-se al capricis del vents i la pressió, i centrar-se a eliminar els focus de contaminació. Quins són? És ben conegut: el trànsit rodat i, sobretot, el port de València. Caldria doncs continuar les polítiques per a promocionar la mobilitat sostenible i reduir la circulació de vehicles contaminants a la ciutat -tot el contrari del que està fent el consistori de la senyora Català- i forçar el port de València a millorar la seua política i les seues infraestructures per ser cada vegada menys lesiu per a la ciutat i els que l’habitem. Perquè el port que vol ser líder en trànsit de contenidors al Mediterrani -tot i que les xifres d’aquest comerç van en davallada constant en els darrers anys- i que vol construir una nova terminal nord per a una multinacional suïssa que serà «un referent de sostenibilitat» té unes mancances estructurals que fan feredat.

Des de ma casa, al barri de la Punta, veig cada dia les infames columnes de fum negríssim dels vaixells amarrats a la terminal sud. El port suporta l’entrada de trens alimentats per gasoli, centenars de camions que arriben cada dia... i a més, no està preparat per proporcionar l’energia que els vaixells necessiten mentre carreguen i descarreguen, de manera que aquests han de mantenir els seus motors en funcionament per carregar bateries i generadors, cremant el combustible que utilitzen, un petroli poc refinat, barat i altament contaminant. No caldria, abans de plantejar-se qualsevol ampliació quimèrica, millorar les infraestructures que ja tenim i que resulten obsoletes i perilloses per a la salut de la població? Començar per electrificar trens i terminals?

Sembla que no, sembla que és més important ampliar el port no sabem molt bé per a què però sí per a qui: la multinacional suïssa MSC, que assegurar la salut dels habitants del Cap i casal. I si al final resulta que sí, que la contaminació que produeix el port no troba qui la disperse el dia del nostre tan afamat marató? No patim, sempre ens quedarà el de Zurich.