Agricultors subjugats

Dir que l’agricultor està subjugat és quasi un pleonasme, és a dir, una reiteració innecessària. Doncs, així com darrere d’un xiquet consentit hi ha uns pares esclavitzats, darrere d’un producte agrícola comercialitzat hi ha un agricultor sotmès a intermediaris. Així s’explica que paguem per la cistella de la compra al súper un preu escandalosament superior al que rep el productor, que és la baula més feble de la cadena amb una rendibilitat tan escassa que fa perillar la continuïtat de les explotacions agrícoles. Segons Facua, el preu de venda és més de cinc vegades més car que allò que cobra l’agricultor, raó per la qual urgeix el doble etiquetatge que informe sobre el preu d’origen del producte, a fi que el consumidor denuncie els marges Godzilla de beneficis.

I per si n’eren pocs els disgustos, la iaia no fa més que parir-ne. Quan no gela falta aigua o hi ha excés de calor. Quan no et roben la collita és el cànon a Israel o al rei de Marroc. Quan no és la PAC (Política Agrícola Comú) és el Mercosur (acords de lliure comerç amb països llatinoamericans) i el Tractat comercial amb Sudàfrica. Tot un seguit de fronts oberts als que s’han sumat els agricultors francesos impedint el trànsit de mercaderies que genera quantioses pèrdues econòmiques. El drama és que les prediccions de futur són tan negres que semblen exagerades, i potser per això cap govern s’ho pren seriosament.

Amb tants factors en contra, l’any en què et toca la ruleta i les coses no són tan adverses, com que imagines que hauria pogut ser pitjor, penses: quina sort! He venut la collita i almenys he tret les despeses. Eres víctima, però et consoles en què hauria pogut ser pitjor. A qui no li va gens malament són les grans superfícies. A propòsit, mireu en les etiquetes el país d’origen, i no tant el preu, perquè els nostres productes compleixen la legislació comunitària, que és la més exigent del món en matèria fitosanitària, de qualitat, laboral, social i mediambiental. I això val més duros que no pesa.