Març

La Falla Plaça de la Reina, Pau i Sant Vicent dedica L’abraç, el llibre de 2024, a Vicent Andrés Estellés i la seua relació amb les Falles. El llibre, que ha obtingut el tercer lloc en els Premis de la Generalitat a l’ús del valencià de la ciutat de València, després de Na Jordana i Arxiduc Carles-Músic Gomis, recrea la vinculació del poeta, el centenari del qual celebrem enguany, amb les festes de carrer més populars de la ciutat.

Josep Lluís Marín, en l’article «Absurdament València s’omplia de llibrets. Una aproximació als llibrets de Vicent Andrés Estellés», recupera les col·laboracions del poeta amb les comissions de València. La participació de grans plomes en els llibrets de Falla encara sorprén. Ho feren, entre molts altres, Maximilià Thous, Almela i Vives, Joan Valls, els germans Angelí i Josep Castanyer, que l’Acadèmia ha recuperat de l’oblit entre els escriptors de l’exili, i ho feu, per a Na Jordana, Carmelina Sánchez-Cutillas, el 1965.

El 1970, Estellés escrivia per al llibret de les Escoles Pies —ja ho havia fet l’any 1953 amb motiu de la falleta plantada al pati de l’escola del carrer de Carnissers. Ara, en un llibret íntegrament en valencià, presentava una composició titulada «Pròleg de pólvora en festes», amb el valencià com la llengua de la festa, indissolublement unit al llenguatge del foc modelat per la pirotècnia. En destaque els deu versos finals: Març en València, València / de paraules i coets, / de paraules i de pólvora, / València que creua el temps / i que cada març ens arriba / amb el seu encant novell. / Vell idioma de València / —cada paraula, un clavell—, / Amb el fulgor instantani / i amb la gràcia del coet.

Comença març amb la Crida i amb els premis a l’ús del valencià en els llibres de Falles, dos actes: l’un, el tret d’eixida i l’altre, que reconeix el valor de l’element que romandrà, juntament amb el ninot indultat, cremades les falles. En tots dos moments, la llengua del poble, el valencià, té el protagonisme. La llengua lligada a l’emoció, sí; però també, vehicle per a la creació literària, per a la investigació i per a l’exportació. La llengua que ha de presidir la germanor fallera, la música en valencià que ha de sonar als casals i a la plaça mentre esperem la gràcia dels coets.