Polítics que no estimen les dones

Cada volta que la ultradreta converteix la dona en diana dels seus atacs em ve a la ment el títol de la primera obra de Millennium d’Stieg Larsson (Els homes que no estimaven les dones). Dies enrere era Montserrat, municipi valencià que amb l’excusa ridícula d’adoctrinament retirava les plaques que donaven noms de dona a diferents carrers. Anteriorment fou Oviedo, que en compliment de la llei de memòria històrica canviava el nom d’onze carrers posant-los noms de dona, però que la nova corporació municipal substitueix per 10 noms d’home i una sola dona (ni Glòria Fuertes s’ha lliurat del sectarisme).

Adoctrinament, diuen. Adoctrinar és omplir els carrers amb noms de santets, santetes i marededeus. Generalment, el reconeixement de la dona es limita a la faceta religiosa. Si vostè, lector, viu en un carrer que du el nom d’una dona pels seus mèrits cívics i no religiosos, sàpia que és l’excepció que confirma la regla. Donar visibilitat a la dona en carrers i altres espais públics és admetre la realitat social, és reconèixer les dones rellevants que han destacat per alguna faceta professional o personal i que hui són històries silenciades.

L’accés de la ultradreta a les institucions està generant situacions pròpies d’un univers distòpic, com l’imaginat per Margaret Atwood. València no és Gilead, l’escenari on transcorre la ficció d’El conte de la criada, però té regidors que celebren que l’Ajuntament, per primera vegada, no aprove una moció de suport al 8M. València no és Gilead, però PP i Vox han eliminat el foment d’ocupació per a dones que busquen treball. El País Valencià no és Gilead, però governa gent que nega la violència masclista, que deslegitima el feminisme, que li fa nosa manifestar-se contra la violència de gènere, que refusa l’educació sexual i l’avortament. Amb eixos precedents, si en un futur indefinit la natalitat baixa encara més, resulta versemblant imaginar un govern d’ultradreta capaç de convertir dones fèrtils en ‘criades’ obligades a gestar fills...