Tanto monta que monta tanto

Tanto monta que monta tanto. La fam i les ganes de menjar. On va la corda va el poal. I més refranys populars per a expressar una simbiosi que ha quedat palesa, i és que sí hi han polítics que són iguals. Eixos són PP-VOX.

Des de que governen junts, han demostrat ser un cos, sense distinció ni contestació d’un a l’altre. Serà que ja es coneixien, que la seua amistat, germanor, venia de lluny. Que compartien passat, ideologia partit, i de segur que alguna altra «juerga».

En quasi un any d’associació d’ambdós formacions podem dir que han viscut molt bé. Gestió poca, però camuflar aquest nihilisme amb els fantasmes del passat, molta.

Soroll, ofrenes, bous, reducció a la mínima expressió el valencià, negacionisme del canvi climàtic, de la violència de gènere i masclista, antiavortaments, adoctrinament a les aules, i per suposat, pretendre eliminar la llei d’incompatibilitats per a no haver de renunciar a res, i a poder ser, beneficiar-se del posicionament que tenen a les institucions.

Res nou porta el diari. La pregunta ací és, i cadascú de nosaltres què anem a fer? Resignar-nos altra vegada a la barbàrie valenciana? Tornar a sentir humil·liació? O construir una alternativa progressista que ens torne a portar tranquil.litat per al dema?

Aquest cap de setmana, es va produir el Congrés del PSPV-PSOE a Benicàssim, i diré que ací estem, que la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats, ara és la nova Secretària General Diana Morant, i té molt clar quin país, Comunitat vol.

Diré d’ella que és molt conscient d’on ve, però també sabem la resta, que és rigorosa, una dona de grans conviccions, amb capacitat d’escolta, com a bona Alcaldessa de Gandia que va ser, empàtica, amb determinació, és avantguardista i valora el talent. Així és com la descriuria, i així és com m’agradaria que ens vegeren de fora cap a endins a la Comunitat Valenciana.

Una terra, que no es perga ni retorne als conflictes del passat. Que mira endavant. Que vol ser la millor versió col·lectiva que puga haver.Sense fanatismes, ni enyorances centralistes. Amb identitat. Que pense i es governe per a tots i totes. Que aposte pel progrés econòmic, que es continue amb la reindustralització que inicià el President Ximo Puig, incorporant l’impuls de l’energia verda, i sobretot, volem un govern per a les persones, que també respecte les tradicions, però que no fassa d’elles, o les utilitze com si foren una paròdia, que les banderes, són de tots i totes, i a pesar de que volen apropiar-se, no sols se les ha d’utilitzar per omplir l’ànima, també hi ha que ser dignes d’elles per omplir la pantxa.

Volem una Comunitat Valenciana, plural, diversa, de tots i totes, per a les persones, les que poden i les que no. Volem una alternativa que no perga de vista a aquells i aquelles que sense saber-ho, també necessitem de la política per a tindre les mateixes oportunitats, que tenen l’anhel de prosperar.

I per suposat, el que , el que tinc clar, és que els i les Socialistes, en aquest nou lideratge no pensem tolerar, retrocessos, conformar-nos en uns dirigents que es senten còmodes amb el masclisme, que inclús el fomenten, que neguen la primera causa de mort, no natural, de dones menors de 45 anys, que és la violència de gènere, i que prefereixen posar en perill a les dones, posicionant-se en contra de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, traint a la Constitució, traint el nostre dret a decidir sobre els nostres cossos, i tot allò que tinga que vore amb l’emancipació i dret de les dones a viure lliures de violència.

Tanto monta que monta tanto. PP-VOX, en definitiva, són un perill públic per a la societat, però sobretot per a les dones, al qüestionar i imposar com a dogma, un negacionisme acientífic, lluny de la veritat, de les xifres, de la realitat i testimonis de milers i milers de dones, que algunes amb veu i altres amb el silenci, sabran, com sabem, el que estan patint.

Ací estem, des de ja, a disposició de qui vullga sumar-se a aquesta alternativa.